De turistes i immigrants

 

            Quan va haver la concentració de cotxes de Formula 1 al passeig de Gràcia va tenir quinze minuts de fama un activista d'una organització subvencionada que protestava contra el turisme, mentre que els seus perfils a les xarxes socials mostraven que era un d'aquests que a l'estiu quan més lluny millor. No és un cas estrany i per això jo no suporto gaire la criminalització dels turismes. No he conegut gaire gent, excloent la generació dels meus avis que òbviament ja no hi són, que no hagi estat, a temps més o menys complert, turista. És difícil a més ser un altre cosa, doncs en definitiva ser turista és una espècie del gènere consumidor, el que abasta totes les manifestacions de la nostra vida. Que les ciutats hagin esdevingut parcs temàtics no deixa de ser una manera eficaç d'amagar que no hi ha gran cosa a a fer en aquestes ciutats.

        Mentre que a tothom li agrada malparlar dels turistes i quasi tothom en algun moment és turista, les opinions sobre la immigració són més radicals i estan més polaritzades, entre els que no veuen res de positiu i els que no veuen res de negatiu. De fet, establert un consens sobre que el tema de la propietat no es toca, aquesta podria ser més clarament la qüestió que divideix l'anomenada dreta de l'anomenada esquerra. Tot i entendre les inquietuds que el fenomen pot suscitar en molta gent i considerar lamentable polítiques de l'esquerra com l'amagament de les dades reals, no em sembla cap mena de dubte que si apliquem el coneixement obtingut del que sabem d'història i d'antropologia, la immigració és un fenomen inevitable i inaturable. Només hi ha una història de la humanitat i és la història dels moviments migratoris. Ningú no deixa de tenir un ancestre emigrant massa lluny. Potser això es veuria clar quan ens prengui consciència de que com he dit abans només es pot parlar amb propietat d'una història de la humanitat. En tot el temps que he estat a l'institut una de les bones notícies és que, com volia alguna celebritat local, no s'ha consolidat com assignatura la Història de Catalunya, la dolenta és que no s'hagin pogut acabar amb la Història d'Espanya, disciplines el nom de les quals arrossega a la falsificació persistent i a la mitologització. Establir contrafactuals és una tasca ociosa i inútil però estic prou convencut que els problemes relacionats amb la immigració, serien més petits en un mon on no s'haguessin inventat els estats-nacions.