Casa en flames

 Casa en flames és el darrer llargmetratge de Dani de la Orden, autor que no coneixia, en gran part perquè la seva obra està lligada a formats que no segueixo gaire, com els videoclips o les sèries. Explica la història de una reunió familiar auspiciada per Montse, una dóna divorciada ja gran que reuneix els seus dos fills i les respectives parelles i famílies per passar, per primer cop després de molts anys, un cap de setmana a la seva casa de Cadaqués (en realitat un magnific xalet obra de Coderch que es troba a Canet de mar). La mare vol sobretot estar amb els fills però el propòsit de la convocatòria es recollir les coses abans de vendre la casa. A la reunió s'afegirà, no del tot per atzar, el pare, que no veu gens bé la venda. i la seva nova parella. El film es centra quasi exclusivament en els set personatges adults i té molt de la seva força en què el repartiment està format per alguns dels actors i actrius més excel·lents del país.

    La reunió és més aviat un desastre i els personatges, tots ells, pateixen entre prou i moltíssim i el valor del film és que serveix de mirall de com som la majoria de nosaltres, no per exagerades les patologies dels personatges ens són menys familiars. Dit abstractament el film fora una bona il·lustració de la incompatibilitat de l'individualisme possessiu amb tota mena de valors. En general, els personatges senten que han d'estimar-se i valoren ser estimats però estan massa tancats en ells mateixos com per ser capaços. Fins i tot la figura de la mare, la més a prop de poder ser definida com una víctima, acaba mostrant un caràcter manipulador i ombrívol. El mèrit de Dani de la Orden i del seu guionista és haver-lo mostrat d'una manera prou intel·ligent, fent d'una base més aviat sinistre una comèdia prou divertida. El film és del tot adient pels que tenen una mirada poc condescendent vers la institució familiar, com és probablement el meu cas tot i que la meva desconfiança es veu realment compensada per la convicció de què no s'ha inventat cap alternativa millor

        El meu amic Joan va fer una entrada al seu blog assenyalant la proximitat del film amb las Verdes praderas de Garci que també és una crítica a la insuficiència de l'hedonisme materialista com a projecte de vida. Hi ha però una diferència molt important. La parella formada per Alfredo Landa i Maria Casanova vivia en un moment d'ascensió social, en el Madrid dels vuitanta. Els protagonistes de Casa en Flames són gent que està venint a menys. La casa és una herència que de fet ja no es pot mantenir i els calen els diners per posar la mare de la Montse, molt important al film tot i que surti molt poc, a una residència, malgrat que molts dels personatges tampoc sembla que estiguin fent res que els impedís fer-la companyia. En aquest sentit la pel·lícula no només és un retrat fidel de la civilització occidental en general, sinó també del moment del nostre país.