Un flic

 

        Un flic (en Espanya Cronica criminal) fou el darrer polar filmat per Melville. Com moltes altres vegades el protagonista fou Alain Delon, que aquí no és un delinqüent sinó el policia que dóna títol al film. L'antagonista és el seu amic Simon (Richard Crenia), propietari d'un nigth club i cap d'una banda especialitzada a cop de gran audacia. Tots dos comparteixen la mateixa amant, una noia anomenada Caty, interpretada per Catherine Deneuve, que està molt maca però amb un paper de poc lluïment com actriu.

        Delon canvia de bàndol però no fa un personatge gaire diferent del dels altres films. El seu personatge és un home solitari, fred, mai no fa mostra de sentir cap emoció, eficaç i gens escrupolós, la seva principal eina d'investigació és la utilització de la tortura, cosa que no li inspira cap aversió. Potser el moment on es mostra més compassiu és a l'escena final quan entrant en el pis d'un dels membres de la banda, el que aparentment duia una vida honrada i honorable, veu a l'obrir la porta del quarto de bany que l'home està suïcidant-se i torna a tancar perquè acabi la seva feina amb tranquilitat. L'escena final amb Crenna es podria interpretar així també o d'una manera més cínica. La presència de Deneuve com testimoni a l'escena, i la seva manca d'interacció amb Delon, m'inclina vers la segona opció.

        Menyspreat en el seu temps per la crítica, que l'acusà d'haver girat vers la banalitat, penso que un flic és un film que val la pena veure, molt representatiu d'un estil molt personal basat plenament en l'abstracció. La sentència del robatori al tren és d'una eficacia i precisió remarcable; dura exactament vint minuts, el temps planejat pel personatge Crenna. Melville, el director Parvulescu de a bout de souffle, no era menys interessant com a personatge que com a director. El seu cognom era un homenatge a l'autor de Moby Dick, Rodà aquest film amb 54 anys i no feu cap més perquè complí la profecia de que moriria als 55 anys, com ho havia fet el seu pare.