Tradició "Rojiparda"

 

A Paris el mes de gener vaig veure que havia sortit un llibre nou de Jean-Claude Michéa, filòsof que segueixo des de fa vint anys quan vaig llegir el seu l'enseignement de l'ignorance, títol perfectament lúcid i que anticipa molt del que s'ha escrit després. Potser el seu avantatge és que Michea no li dóna als pedagogs més importància de la que realment tenen, poca, i té molt clar, allò que també mostra Galindo per exemple, la destrucció de l'ensenyament forma part de l'ofensiva neo-liberal que es desplega des de l'epòca de Reagan i Thatcher. D'altra banda, Michéa és clarament allò que avui es qualifica com "Rojipardo", algú que refusa el progressisme des de la seva fidelitat a la tradició tant de l'esquerra marxista com de l'anarquista.

Michéa ha abandonat la ciutat per anar a viure a un poble de les Landes, a allò que Giuly, del qual es mostra defensor i seguidor, anomena la França perifèrica. Més endavant suposo que donaré alguna notícia del llibre. Avui només vull comentar un petit punt. La coherència d'aquest refús del progressisme des de l'assumpció de la tradició de l'esquerra real significa pensar alguna cosa així com que "le combat pour une société socialiste décente intègre nécessairement et par definition un "moment conservateur". Jo també ho crec i em sembla que des de la lògica fèrria de partit dels nostres mitjans hom jutjarà aquesta afirmació com una "marcianada" Per això és un consol la llista dels autors que més o menys obertament segons Michéa combreguen en aquesta posició. Hi hauria gent com William Morris, Pier Paolo Pasolini, Albert Camus, Marcel Mauss, Paul Goodman, Walter Benjamin, Pier Georgio Bellochio, Günder Anders, Guy Debord, Jaime Semprun, Cornelius Castoriadis, Christopher Lasch, Symon Leys i evidentment George Orwell ( la reflexió arrenca de la constatació de què aquesta sentència d'Orwell de The road to wigan Pier, "The only possible course for any decent person, however much of a Tory or an anarchist by temperament, is to work for the establishment of socialism" ha estat traduïda així al francès l'únique démarche possible de l'individu raissonable que son temperament le porte vers les travaillistes ou les anarchistes est d'oeuvrer a l'acomplissement du socialisme)