Russell, immersió linguïstica i mala consciència

 

        La tesi fonamental de Russell en el seu assaig freedom versus authority in education és que tots els poders possibles que poden intervenir en el procés educatiu pensen en l'alumne des d'objectius que tenen poc a veure amb el benestar del nen

    No man is fit to educate unless he feels each pupil as end in himself, with his own rights and his own personality, nor merely a piece in the jigsaw puzzle, or a soldier in a regimen, or a citizen in a state. Reverence for human personality is the beginning of wisdom, in every social question but above all in education.

        Em sembla que cap persona docent pot estar es desacord, ni tan sols parcial, amb el que explica aquí Bertrand Russell. Cap dels que jo conec a Catalunya n'hi estaria. Tanmateix molts són, amb més o menys intensitat, partidaris de la política d'immersió lingüística. Segurament hi ha una contradicció aquí de la que jo no diré res, perquè en tinc prou amb la meva. Jo en tinc un cert remordiment per no haver-me oposat més obertament. Hi hados factors a considerar. El primer passa per assumir la contradicció i acceptar que aquest ha estat un peatge a pagar perquè si jo no ho he estat nacionalista, si que he estat format des del catalano-centrisme. La segona qüestió és de molta més importància. Durant tots aquests anys quan veia el nivell del català dels meus alumnes em costava molt de creure que havien fet ni la immersió, ni res de semblant. Quan més he anat entenent el país, em vaig adonar que la meva sensació era correcta: la immersió no es tracta tant d'ensenyar el català com de fer veure que s'ensenya. El problema per gent com la de Docentes Libres és que molt bona part del públic del país està satisfet amb un tracte que es pot definir com no ensenyar l'espanyol a canvi de fer veure, només fer veure, que s'ensenya el català. (recordo als meus alumnes de Castelldefels rigorosament equidistants entre les nostres pugnes, quan posaven com primeres matèries a suprimir la llengua espanyola i la llengua catalana) Tampoc res de gaire nou, només una altra aplicació del mètode català de govern.