La sociedad decadente

 

        La sociedad decadente és un assaig de Ross Douthat, publicat en castellà per Ariel. Hi arribo per la recomanació d'Emmanuel Todd, que el considera un dels analistes més aguts de la situació contemporània. Douthat és columnista al New York Times i té una amplia trajectòria a l'escena periodística dels EEUU. Malgrat la recomanació de Todd, el seu assaig no és ben be coincident. Sí que ho és en el diagnòstic, vivim en una societat decadent i estancada, però Douthat creu que aquest estancament i aquesta decadència poden perllongar-se durant molt de temps. Veu molt més probable una mort lenta, si voleu extremadament lenta, que no pas un col·lapse. Aquesta societat té molt poca energia per pensar en alguna cosa així com una revolució, imprescindible per sortir de l'estancament per tant el propòsit del futur es el de com fer la decadència sostenible

El llibre es divideix en tres parts i una introducció. Aquesta es diu el cierre de la frontera, títol amb un regust tan americà com el Malboro. La frontera és evidentment el mite des del que s'explica la història d'Amèrica, el western com constant eixamplament de la frontera, però més enllà dels EUU té un altre significat per la generació de Douthat que, si fa no fa, és la meva: la frontera és l'espai més enllà de l'orbita terrestre. Quan jo era petit els nens volíem ser astronautes i allò descrit a 2001, viatges comercials a la lluna i exploració de llocs com Júpiter, semblava una hipòtesi versemblant. El fet cert és que quasi seixanta anys després del film de Kubrick s'ha fet poqueta cosa i per Douthat és un fet rel·levant en quant que, més enllà de l'interès científic, l'aventura espacial oferia un sentit a l'esdevenir històric de la humanitat. En comptes d'això, el que ens ha vingut és el fi de la Història, la predicció de Fukuyama que Douthat considera correcta, perquè allò cap el que apuntava Fukuyama no era que deixessin de passar coses, sinó que resultés impossible trobar horitzons nous. Després de la introducció la primera part del llibre fa una anàlisi de la nostra situació, que queda expressada molt clarament amb els quatre substantius que donen títol a cadascun dels capítols: Estancament, Esterilitat, Esclerosi i repetició. Dos conceptes són els que m'han semblant més interessants d'aquest desenvolupament, d'una banda la desaparició de la noció de sublim tecnològic, molt viva fins potser la década dels vuitanta (Insisteix molt a que fora d'Internet, els canvis produïts no ha estat tan grans; entre un apartament d'ara i un dels noranta, les diferències són inapreciables en comparació a les que hi havia entre un apartament dels vuitanta i un dels cinquanta). L'altra és la noció de postfamiliarisme relacionada amb el nostre hivern demogràfic. Allò que històricament havia estat una situació excepcional, individus sense cap mena de lligams familiars, ara està esdevenint majoritari. Il·lustra la noció d'estancament cultural a partir d'una anàlisi del Film Back to the future (Douthat és també crític de cine) tot assenyalant que el film funcionava a partir de l'existència d'un abisme, sobre tot moral, entre l'Amèrica dels vuitanta i la dels cinquanta, que de de cap manera es dóna entre els vuitanta i el nostre temps. De fet, les guerres culturals són essencialment les mateixes des de fa seixanta anys i tot segueix, des del seu punt de vista, entorn del problema de definir un pensament post-religiós que no pot conciliar el seu únic suport teòric possible, un materialisme neo-darwinià, amb un liberalisme basat essencialment en conceptes metafísics i dogmes morals cristians.

La segona part, decadència sostenible, presenta el seu pronòstic sobre la nostra decadència que ell creu serà administrada per un estat policial, l'estat policial rosa, que mantindrà un respecte formal a l'individualisme i als drets humans. La fita fonamental serà protegir la capacitat individual de consumir i sentir plaer i també la seguretat personal, el preu a pagar serà la restricció de les llibertats de culte i expressió així com tota participació a la vida cultural que no exclogui el sacrifici de la privacitat. Aquest estat policial eliminarà parcialment la idea de la separació entre públic i privat substituint-la per relacions binaries de salut/ malaltia o o seguretat/perill. Aquest plantejament serà recolzat per una esquerra que el veurà amb conformitat amb el seu programa de justícia social. L'estat policial no es fonamentarà tant a la policia pròpiament dita com a les possibilitats d'escapisme proporcionades per l'entreteniment virtual que serveix par apaivagar tota temptativa de rebel·lió tant als adolescents, com als post-adolescents amb dificultat d'integració en el món laboral. La realitat virtual pot fer perfectament l'efecte de la planta del loto descrita a l'Odissea i on no arriba l'entreteniment virtual es pot comptar amb el reforç de les drogues, tant les receptades pels metges com les que trobem a les cantonades. Aquest liberalisme administrador de la decadència es configura com la solució política universal, tot i que podrà haver variacions en el grau de nacionalisme i autoritarisme

La tercera part, las muertes de la decadencia, explora possibles alternatives, les quals poden anar des de la possibilitat que els problemes ecològics no siguin manejables, a què hi hagués una possibilitat de superació de la decadència que s'hauria de produir mitjançant una vigorització del progrés científic acompanyada d'un renaixement religiós, coses que només poden donar-se, segons l'autor, des d'una creença en què l'univers està estructurat, és intel·ligible i que hi hi ha alguna manera d'esbrinar els seus secrets. Aquest renaixement religiós no tindria com a nucli cap país Occidental, sinó potser una Xina, on el cristianisme és l'única força d'oposició real al règim, o una Africa on la religió no està retrocedint sinó avançant.

De vegades, Douthat està massa centrat en allò que ell millor coneix, la política americana, però tot plegat el llibre resulta suggeridor, intel·ligent i una bona resposta enfront del panglossisme del nostre temps, representada per gent com Pinker.