Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 28 de març del 2024

El que em queda


 

        Les meves hores més pròpies les dedico ara a llegir-me l'enciclopèdia de Hegel. Treballo sobre la versió darrera de Hegel i la traducció al castellà que va fer fa molts anys, Ramon Valls, que evidentment és l'última i ho serà molt de temps. No sé quant anys fa, però prou perquè el meu exemplar tingui el preu posat en pessetes, 3500 exactament. Recordo la gran satisfacció del Doctor Valls el dia que feia la presentació. Jo estava en un altre cosa però tenia clar que era un text per llegir-s'ho molt bé. Ara el moment ha arribat finalment i sento que li estic fent un cert i merescut homenatge a una figura que recordo amb estimació, com deia Pasolini, estar mort no és no poder comunicar, sinó no poder esser comprés. Miro d'anar a poc a poc. És el que cal per llegir Hegel i la dificultat és que normalment em sembla que no en vaig prou No és fàcil. Cal contradir tota l'experiencia i tota l'enculturació de les darreres dècades.

Més enllà de Hegel estic comprovant com aquests mesos ha augmentat el meu desig de retrobar, de vegades descobrir, els textos bàsics que he explicat tant de temps. Aquest desig està relacionat amb un cert sentit de fer justícia. Jo he estat 34 anys sense fallar ni un de sol, professor de història de filosofia al darrer curs de l'institut. Molts anys bàsicament feia això i alguna coseta més per omplir. De fet, entre els meus coneguts i propers crec que tinc el record. doncs cap altre no estat tants anys seguits fent aquest curs Possiblement han estat masses perquè allò que ha passat és que he anat construint un relat constret per la necessitat de ser intel·ligible pels meus alumnes i també pràctic, sabent que el seu interès real estava en obtenir el màxim èxit possible a l'examen de Selectivitat. La seva relació, però, amb la realitat dels textos mateixos era problemàtica. Això generava la situació paradoxal de què quan més coneixia l'autor que estava explicant, més incomode em sentia. Una lectura desinteressada ara és un acte alhora d'alliberament i, molt sovint, de descobriment.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.