El ritme de Harlem

 

        El ritme de Harlem és la tercera novel·la de Colson Whitehead. Amb les dues anteriors va guanyar el premi Pulitzer, un èxit a l'abast de molt poca gent. Aquesta és la novel·la més llarga de les tres i com les altres explica un fragment de la història del poble afro-americà. D'entrada és menys impactant que les altres, no descriu experiències tan intenses ni presenta fets tan reveladors com el ferrocarril subterrani, ni té un moment d'enginy i talent com el que converteix els nois de la Nickel én una obra mestra. Com a l'anterior novel·la, podem veure aquí novament variacions sobre el tema del Döppelganger. El protagonista és Carney un comerciant i pare de família que lluita per tirar endavant la seva botiga de mobles a Harlem i que per sortir endavant ha de fer sovint de perista, movent alguna mercaderia robada. Carney té un cosí amb el que ha crescut com un germà, Freddie, el qual no té cap intenció, ni vocació, de fer una vida respectable ni que sigui aparentment. La novel·la s'estructura en tres parts, tres temps en el que Carney ha d'enfrontar-se successivament, sempre a causa de Freddy, amb el poder de la màfia del carrer, amb el de les incipients elits negres de Harlem i finalment amb els patricis blancs de la ciutat de New York. Més o menys se'n surt però progressant del més al menys. Òbviament Carney és un personatge escindit, en un cert sentit obligatòriament escindit, entre allò que ell vol ser, un triomfador de l'american dream, i allò que el defineix essencialment com un paria pels que gaudeixen d'aquest somni. Freddie és un alter ego, que li recorda contínuament allò que podria haver estat però també potser allò que en el fons vol ser. Un personatge important és Pepper un home violent especialista en els treball més bruts, que havia estat company del pare de Carney, també un delinqüent que no s'ocupà gaire del seu fill, i que progressivament acaba fent-li una mica de pare. El període de temps va de 1959 a 1964 més o menys el centre del període econòmicament gloriós que van viure els americans fins mitjans del seixanta. Aixi l'última part permet una descripció de les primeres lluites pels drets civils al barri de Harlem, una lluita que als protagonistes masculins els agafa una mica lluny, perquè no estan tan preocupats pels abstractes drets com pels concrets espais de depredació, imitant així la conducta real dels pares fundadors. Un detall revelador del que significava ser negre llavors l'obtenim mitjançant el treball de la dona d'en Carney, l'Elizabeth. Treballa a una agència de viatges especial per negres, és a dir, una agència que controla la informació dels llocs públics on poden ser efectivament admesos i el que és més important, la relació de pobles i barris en els que es podia entrar amb possibilitats reals de no ser agredit o linxat