Els professors més dissortats de l'institut

 

Diria que són els d'història. Crec que la seva situació a l'ensenyament secundari és del tot singular i desgraciada. Hi ha professors de matèries que són respectades per motius generalment mercenaris i de vegades aliens a la cosa mateixa. Aquí hi serien els docents d'anglès, matemàtiques i normalment els de ciències empíriques. Hi ha també professors de matèries sobre les que pesa un consens social que les considera inútils Aquí serien la filosofia, la literatura (en realitat també la llengua) i els ensenyament artístics en general. Evidentment reflectim en aquesta consideració el punt de vista més utilitarista i groller sobre l'ensenyament. Òbviament també aquest és el punt de vista que prenen com a propi les Administracions Educatives. Dels primers professors s'espera que facin bé una certa feina docent. Els segons han de tenir capacitat d'entreteniment i és del tot indiferent si ho fan bé o malament. El cas dels professors d'història és peculiar perquè l'administració si que té expectatives sobre la seva feina. Però el seu interès real és que ho facin malament, tan malament com en siguin capaços; fer-los venedors de mites i ideologia i allunyar els alumnes tant com es pugui de qualsevol mena de veritat històrica