Das Lehrerzimmer

 

    Das Lehrerzimmer és el film alemany de l'any passat dirigit per un director d'origen turc pel seu cognom Ilker Catak. Es presenta com un thriller tot i que els films de professors i alumnes normalment tendeixen a ser barrejes de melodrames i crònics social. Però efectivament Catak fa un thriller i jo diria un molt bon thriller, cosa que que significa mostrar en els seus aspectes més opressius i amenaçador les estructures educatives. A mi en realitat no m'ha passat mai, però puc entendre el que significa estar angoixat en un centre o terroritzat en una classe perquè és una experiència realment viscuda per molts companys meus. L'ús dels recursos cinematogràfics per mostrar això em semblen propis d'un cineasta de debò.

Per un que ha estat del ram és quasi impossible no relacionar una pel·lícula com aquesta amb l'experiència personal pròpia. Tanmateix he de dir que jo no he viscut ni he sentit parlar mai d'una situació tan extrema. Si que el film corrobora algunes conviccions que sempre he tingut. Tant com m'ha estat possible em sembla bo que en un centre els fills dels treballadors, professors inclosos, no vagin al mateix centre. El meu amic Joan parlava en el seu comentari de la desorientació del món de l'educació. Això és indubtable, però potser aquesta és la conseqüència de què en general la Societat no en té clar que en vol treure, ni per a que serveixen realment les institucions educatives. La negació del que hauria de ser la pròpia especificitat, cosa que vol dir que la relació entre professors i alumnes pot ser més o menys liberal però no democràtica, té com a conseqüència el que mostra la pel·lícula i jo he viscut tots aquest anys especialment quan he estat cap d'estudis, una judicialització absurda que normalment acaba esdevenint ridícula, en el cas del film gairebé tràgica, i que en termes d'efectivitat mai no serveix de res. El tema és que cap adolescent per definició és un adult però gairebé tots, però, es pensen ser-ho i l'estratègia judiciaria reforça aquest prejudici de manera força contraproduent. (tot i que de fet, la "periodista" adolescent del diari escolar, actua com ho fa un periodista professional actual, es limita a recollir la informació que confirma els seus prejudicis). El personatge de la jove professora Carla és un exemple paradigmàtic de com les bones intencions empedren el camí de l'infern. Els comentaris al film parlen del seu idealisme, jo hi veig més ingenuïtat, la qual li fa confondre tenir bona relació amb els alumnes, cosa indispensable, amb confiar en ells, i parlo molt més del grup que no dels individus aïllats A la pel·lícula surt prou malparat l'equip directiu que volent preservar la legalitat, incrementen l'anomia, cosa potser congruent amb el fet que cada cop més els equips directius són un pont entre una administració i una realitat educativa obertament en tensió.