Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 5 de març del 2024

Bullets over Broadway


 

Per un atzar reveig aquest darrer cap de setmana dos films de Woody Allen. Tots dos de fa prou anys, perquè he tingut molta mandra de veure els últims. Del primer, the purple rose of Cairo no diré gaire perquè ja ha escrit el meu germà aquest cap de setmana. Allen, de manera modesta i realista, afirma haver fet només uns pocs films realment bons. The purple rose of Cairo hi ha d'estar forçosament en aquesta llista. No ho tinc tant clar en relació amb l'altre film que he vist, Bullets over Broadway. Allen l'estrenà el 1995 i el film obtingué moltes nominacions i un oscar molt merescut per a Dianne Weist. La pel·lícula explica la producció d'una obra de teatre escrita i dirigida per un autor novell (interpretat per John Cusack que clarament fa un paper a la mesura del Woody Allen actor que aquest ja no tenia edat per fer), el qual accepta el compromís, per fer possible la producció, de donar-li un paper a l'amistançada d'un gangster, notòriament incompetent com a actriu. La noia va a tot arreu, assaigs inclosos, acompanyada del seu guardaespatlles cheech (Chazz Palminteri), el qual avorrit comença a interessar-se per l'obra a fer suggeriments i a col·laborar amb l'autor. Mancat de tota vocació intel·lectual (la seva relació amb el món educatiu va acabar quan va cremar el seu col·legi), Cheech mostra un talent natural per l'escriptura inabastable pel jove autor, incapaç de sortir dels tòpics. Finalment Cheech fa possible el triomf de l'obra prenent una decisió molt més enllà de la moralitat de l'autor i del compromís amb la seva obra, però que per ell resulta del tot natural. Com a tots els films fets per Allen en el període, trobem un disseny de producció magnific i una banda sonora esplèndida. Personalment simpatitzo amb la reflexió d'Allen sobre la moral i el compromís artístic mostrat amb la pel·lícula. Com a comèdia és amable, quasi mai és hilarant però el somriure mai no s'allunya gaire dels llavis. A diferència de l'anterior costa, però,  veure un tret realment genial o que marqui una diferència rellevant amb treballs anteriors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.