Els nois de la Nickel

 

Colson Whitehead és l'únic escriptor americà guanyador dues vegades del premi pulitzer de ficció. Això, en si mateix, impressiona relativament poc, doncs la fe en els premis literaris costa de mantenir quan et fas gran, però algunes ressenyes van encuriosir-me i la lectura ha valgut prou la pena. L'autor construeix una història de ficció a partir d'uns fets reals, la història de la dozier school boys, un correccional de Florida on durant dècades es van infringir sistemàticament, i de totes les maneres possibles, els drets de l'alumnat. L'escola fou tancada, al desembre de 2012. Es van trobar 55 tombes clandestines de joves desapareguts al centre i l'any passat encara es seguien trobant. (aquí, un resum de la història). Durant la major part del llibre, la narració reflecteix la vida a aquesta institució a partir de la història d'un jove estudiós i idealista, Ellwood Curtis que tot i no haver fet res (més enllà de ser negre) acaba al correccional. En aquestes pàgines Withehead mostra ser un escriptor amb ofici que treu partit d'una història molt potent. Els darrers capítols van però més enllà i arriben a l'excel·lència literària, amb un gir narratiu brillant que li dóna una gran profunditat a la història i em va fer pensar en algunes de les millors narracions borgianes. A més d'aquesta vàlua literària, el llibre constitueix un testimoni de la monstruositat del racisme i del seu caràcter sistemàtic a la cultura americana. No soc seguidor dels premis pulitzer però se'm fa inevitable pensar a una altra novel·la que obtingué el premi, to kill a mockingbird, escrita precisament quan es situa l'acció d'aquesta novel·la. La novel·la de Lee també, a més d'altres coses, és un relat del que suposa el racisme. Però no era un llibre obertament pessimista. L'exaltació del coratge i del valor moral d'Atticus Finch obria una escletxa a l'esperança. The Nickel Boys tampoc tanca completament la possibilitat de redempció, però no pot anar més enllà d'un individu concret, la malaltia ha seguit desenvolupant-se durant massa temps i tot està ja massa podrit.