Ni siquiera los muertos

 Ni siquiera los muertos és una novel·la de Juan Gómez Barcena. L'he estat llegint aquestes darreres setmanes gràcies a un programa de radio dels que sento quan vaig amb el cotxe, costes de Garraf i autovia, tres o quatre cops cada setmana. L'experiència ha estat prou bona. D'entrada jo no llegeixo mai novel·la històrica i sembla que d'això va en principi el llibre. L'acció es situa a Mèxic poc després d'acabada la conquesta espanyola. El protagonista Juan de Toñanes és un dels veterans que, més enllà de sobreviure, no ha tret gaire res de canviar de món. Li arriba però una darrera oportunitat, perseguir un indi anomenat també Juan, educat per religiosos espanyols, que ha traduït les escriptures al maia i ha estat acusat d'heretgia. El llibre explica la història d'aquesta persecució i en el seu curs transcendeix el realisme del gènere. La persecució abata tota la història de Mexic fins arribar als nostres dies, doncs Juan, sempre adreçat cap al nord, acabarà entrant en el que ara són els Estats Units, de fet també Mèxic fins fa quatre dies, creuant el mur de Trump. Juan, un personatge tancat i hermètic com són tots els perdedors reals i conscients de que ningú no els escolta, es manté constant i cada cop més anacrònic en tota la persecució, mentre que l'indio Juan va adoptant diversos rols com insurgent camperol, cap de la revolució mexicana, cap del narcotràfic a Ciudad Juarez, o traficant d'immigrants; personatges en alguns aspectes contraposats i contradictoris però tots amb el denominador comú de representar un intent de resistència dels oprimits contra la catàstrofe que anomenem progrés i història. Vaig començar el llibre amb un cert escepticisme i al final se'm va quedar curt. Juan Gomez Barcena és llicenciat en teoria de la literatura, filosofia i antropologia i això és el fonament d'aquest llibre que a la vegada és una novel·la i un assaig fonamentat en la il·lusorietat del temps, si més no, del temps històric. Potser el meu interès ha estat estimulat pel fet que el llibre es desenvolupi a Mèxic, un dels països més fascinants del món des del meu punt de vista i un lloc privilegiat per sentir això dels que ens parla Gómez Barcelona, la persistència d'allò que inapropiadament anomenem passat. Potser també ha ajudat molt que un dels referents de fons sigui el cor de les tenebres de Conrad, una història de la mena que ha de ser sempre un i altre cop comptades.