Han passat quinze
dies ja des de cap d’any i l’eufòria, absurda, del canvi d’any, s’ha esvaït del
tot. 2021 no serà millor que el 2020. La destrossa feta pel COVID no s’arreglarà
en un trimestre. He caminat avui des de casa al Gat Blau del carrer Borrell.
Tres persones m’han demanat almoina on també eren visibles els senyals de les
persones que han de dormir al carrer. La notícia del dia és l’ajornament de les
eleccions, del Barça i de la Generalitat. La decisió pot ser justificada
però no té cap mena de coherència amb la
resta del que fa el govern; amb simultaniejar aquest ajornament amb la voluntat
de fer accessibles totes les pistes de ski al febrer o mantenir les jornades de
portes obertes als centres escolars. Ningú no es creu que al final el càlcul no
és merament polític i d’altra banda, totes les dades que avui tenim sobre la
taula ja hi eren fa tres setmanes. Hem salvat el Nadal, però, com d’aquella
manera vam salvar l’estiu.
Es deia que anàvem a millorar amb la pandèmia.
Alguna cosa hem après i aprendre sempre és
millorar Jo després de trenta anys tenia una idea clara de com funciona
l’ensenyament. Sabia que l’administració era nul·la, la normativa absurda quasi sempre i que allò
que manté els instituts és un suma d’esforços individuals majoritàriament
voluntaristes, que permeten anar fent. En aquest cas, que els nois aprenguin
algunes coses quan les circumstàncies són favorables (quan l’entorn
sociocultural és advers, la institució fa ben poca cosa). Ara podem saber, que no som una excepció dins
de
l’administració. Tot més o menys és igual. La mateixa incompetència a la
gestió, a Catalunya sempre política mai tècnica, i el mateix voluntarisme que
serveix per anar tirant però que és incapaç de donar resposta a qüestions més
enllà del dia a dia, com la gestió dels ERTEs o la vacunació Potser llegeixo
massa escrits de col·lapsistes, però em sembla meridianament clar que el rics d’un
col·lapse absolut de les nostres institucions és summament probable en quan
vingui alguna de les noves crisis que ens prediuen (com d’alguna manera es preveia
alguna pandèmia). Queda molt d'hivern i com diu en Turiel, aquí, sembla que l'hivern pot durar ja per sempre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.