Parlo amb una mare atabalada per la persistent, inacabable adolescència de la seva filla, quasi més a prop del trenta que no dels vint. La noia no vol clar seguir amb uns estudis de medicina que considera alienants en la mesura en què impossibilita la seva realització personal, en el nostre context això vol dir sentimental, i perquè considera una limitació un pla vital que t'obliga a ser només una cosa, quan des del Renaixement sabem que les potencialitats humanes són infinites i mai no les realitzem els desgraciats que ens limitem a ser una única cosa com metges, professors o futbolistes. No sé si alguna vegada tindré l'ocasió de parlar amb la filla i si és el cas si tindria prou capacitat retòrica per explicar l'erroni de la seva posició. El meu convenciment és absolut i es deriva de quatre tesis que he aprés i he explicat, i he aprés explicant, tots aquest anys:
No sabem, ni podrem saber mai, per a què existeix l'univers. Quina és la seva finalitat. Podem tenir, però,una idea clara de quina no és. L'univers no existeix per que jo, ni la noia de la que parlem, ni aquest senyor que passa pel carrer siguem feliços. Plató diu alguna cosa així a les Lleis.
El jo és no res. Quant més aviat se n'adona un, menys desgraciat és. Moltes lectures possibiliten aquesta saviesa, l'escepticisme antic, Hume, Buda, la moderna ciència cognitiva. En general, quan més lluny s'és del cristianisme, més fàcil és adonar-se. També va bé no ser gaire neo-liberal,(al capdavall una versió degenerada del cristianisme)
L'invers de la primera. Som animals socials i d'això se'n deriva que una introspecció pura que prescindeix de com ens mostrem als demés és una de les maneres més absurdes d´'enganyar-se i tampoc ens podem conèixer si no sabem com ens veuen els altres.
Els animals socials viuen en societat i no hi ha societat sense divisió del treball. Hom aprèn això llegint autors tan diferents com Plató, Marx o Durkheim. Potser no pas els romàntics, des del que construïm la nostre imatge del renaixement, i per això el romanticisme és una collonada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.