Matèries inútils

 

A Sociologia hem de parlar d’agents socialitzadors i un d'important són les institucions educatives . No és fàcil però parlar-ne. Hi són massa a prop i massa en tensió. Costa molt fer un judici ponderat i general més enllà de la situació diària. Quan parlem dels problemes de les institucions educatives em parlen d’haver de fer matèries que no serveixen de res. Òbviament he de sentir-me al·ludit i diria tres coses en resposta.

1. 1.      Tot i que els sofistes del món educatiu sempre afirmen el contrari una de les poques certeses que tenim, a part de què tots morirem, és que la nostra ignorància del futur és quasi absoluta.  Què ens servirà i què, no resulta molt difícil de determinar a mig i llarg termini.
2. 2.      Tots els meus deixebles tenen un nivell de civilització prou gran com  per indignar-se si una figura de poder, posem-ne jo mateix, fes callar algú perquè fos negre o perquè fos transsexual. Tenen raó i per això ells tampoc haurien de fer callar els morts. És evident que ells no han creat el prejudici que ens fa creure totes les experiències anteriors com irrellevants. Potser aquest és l’error més gran del nostre temps.
3. 3.      No hi ha procés educatiu sense fer confiança al mestre i això significa abstenir-se de judicar fins haver observat tot el procés. A les arts marcials això aprèn d’una manera aclaríssim. Potser el problema és que resulta  molt difícil compatibilitzar l’educació real amb la instrucció obligatòria.
4. 4.      La vida més elevada i el gaudí cultural només s’adquireix quan s’ha aprés a valorar allò que des del punt de vista convencional resulta inútil.