Llibres, pantalles i heroïna

 

Tota la vida hi ha hagut gent que no li agradava llegir. A la meva classe de BUP, n’hi havia uns quants, possiblement, la majoria. El que no recordo que hi hagués és gent amb aversió a llegir i pels quals la lectura constitueixi una tortura,. Ara aquesta actitud és comuna i generalitzada, si més no entre els mascles. Ingènuament de vegades hem assenyalat això i ens hem preguntat com ha estat possible aquest canvi.  Però no és cap misteri, sinó molt evident. Només cal fer una mica d’atenció a la lectura psiquiàtrica i psicològica més recent, per exemple el llibre de Zimbardo, Man Disconnected.. L’aversió és conseqüència d’una addicció, a les pantalles.  Els nois no suporten estar-ne  gaire allunyats i la lectura és del tot incompatible. En aquells temps llunyans hi hagué una altra onada d’addició que feia  molt mal. Parlo de l’heroïna. Òbviament a mitjà termini els seus efectes eren molts pitjors que el de les pantalles. Però mai l’heroïna va assolir ni de lluny el poder que té el mecanisme addictiu desenvolupat a Califòrnia.   Llavors ni el consum era obligatori als centres,  ni estaven enganxats els professors i la major part de la població adulta.