Retorn a les aules

 

Dilluns obriren les escoles i els instituts. L'opinió del viròlegs és completament adversa. La dels que no són viròlegs, saben comptar i se'n recorden de les informacions més bàsiques donades durant la pandèmia també. La Vanguardia i el Pais en canvi destaquen el recolzament a aquesta mesura dels col·legis de pediatres. Jo he treballat com a tutor, de segur, més de vint anys. Una de les meves feines era la comprovació dels justificants d'assistència. Mai m'ha passat per les mans cap de cap pediatra. Els meus alumnes ja no van al pediatra. Sé que vivim a l'època de l'idiota especialitzat, però potser no estaria massa fora de lloc, que els metges pediatres sabessin la diferència entre escoles i instituts. Fins i tot, els periodistes podrien arribar a comprendre la diferència. Tenim molts motius per estar agraïts al personal sanitari d'aquest país, metges inclosos, però seria un error estendre el seu capital moral a les institucions representatives. Una cosa que no cal oblidar mai és el silenci del col·legi de metges quan l'increment de la mortalitat a Catalunya fa uns anys va superior en un any al 5%,; una variació inexplicables des de causes naturals, però ben comprensibles si recordem les famoses retallades de Mas (mai plenament revertides i que encara tenen efectes en aquesta crisi)

El senyor de la foto segurament sap la diferència entre escoles i instituts. Mira però de dissimular-ho sempre. Fa molts anys jo, de vegades, em sentia una mica culpable per haver escrit un llibre que insistia en el nihilisme del nostre temps. Mentre ho escrivia, 2003 i 2004, tot semblava anar molt bé i tothom sap que l'èxit és el premi de la virtut. Ara penso que em vaig quedar curt. Mai no vaig pensar que gent com aquesta pugessin arribar a tenir un paper rellevant a la vida pública. Dilluns tornen a classe 800 professors que estan en un risc molt greu, només per que el departament ha decidit que el seu prestigi depèn d'aquesta arriscada obertura del centres. No parlem debades de nihilisme. Mentir constantment, amagant sistemàticament les dades mentre es feia una propaganda en sentit contrari, i menysprear obertament els riscos sanitaris de tanta gent són accions que només poden venir de gent ja del tot allunyada de la moralitat comuna. Que pertanyin a partits molt votats o que la gent es vulgui creure que les escoles són segures, serveix per comprendre la magnitud de la nostra anomia.