Canviem el batxillerat?

 

Dilluns TV3 va informar d'una campanya, engegada per tres professores almenys una directora, de reforma del batxillerat, la notícia està recollida aquí. A priori, hom podia esperar alguna cosa més aviat vomitiva i no va decebre. Hi parlaren les tres companyes de docència i una mostra, triada amb poca subtilitat, d'alumnes que no els hi agrada el batxillerat. Com ho recordo, les crítiques es fonamentaven en denunciar que hi havia massa exàmens, cosa que feia retrocedir als alumnes i oblidar les adquisicions assolides a l'ESO, òbviament no esmentades, i en la denuncia de la pressió inhumana patida per uns alumnes traumatitzats per la perspectiva de no poder perllongar la seva infància indefinidament.  Era fonamental la reivindicació de la vivencialitat que queda molt bé, però que a la pràctica significa la renuncia absoluta a qualsevol ampliació dels horitzons d'aquest alumnat. No crec que sigui casualitat l'aparició d'aquest reportatge ara. Probablement no serà pas l'últim. El curs següent cal fer el currículum de nou, en el desplegament de la nova llei, i segons com es configuren es pot consolidar la tendència a reduir aquest cicle a un cinquè i sisè curs de l'ESO, cosa que de fet ja és en el meu centre. No es pot suprimir però es pot buidar completament de contingut.

A la tarda companys del sindicat indignats parlaven de fer un moviment en defensa del batxillerat. No sé si es farà, però no li veig gaire futur. La gent majoritàriament no estarà per defensar el batxillerat, el qual no és simplement uns anys entre l'escola obligatòria i la universitat, sinó un programa adreçat a fornir elements avançats de ciutadania i una introducció efectiva a allò que podríem anomenar cultura general. És clar que totes dues nocions no li interessen ni importen a pràcticament ningú. No és cert, com he llegit avui, que el nostre batxillerat sigui dels més curts. A d'altres llocs no hi ha, com el Regne Unit o els EEUU. En el seu lloc, els A-level són una altra cosa amb un caràcter més específic i adreçat a l'especialització. Malauradament el problema no és només que la gent no tingui interès en aquestes finalitats. Tampoc el professorat està ja a l'alçada necessària per assolir aquests objectius. De fet, el batxillerat actual és molt difícil de defensar per coses com la impossibilitat de justificar el número d'assignatures, excessiu des de tots els punts de vista, però explicable des de la gran dificultat per fitxar criteris comuns i superar els interessos merament gremials de cada departament.

Reivindicar un batxillerat de tres anys és impopular, no seria entès i possiblement seria inútil, docs allò que es podria guanyar no seria gaire valorat per ningú. Prefereixo quedar-me amb idees com les que exposa el professor Xavier Gimeno, sitgetà, novel·lista i professor de literatura que fa la següent reflexió quan li pregunten si els seus alumnes podrien arribar algun dia a llegir els seus llibres:

No, sóc molt pessimista. A vegades tinc la sensació que ens trobem al final d'un cicle en la història de l'Homo sapiens. Crec que la literatura té els dies comptats, és cosa de generacions que la literatura, tal com l'entenc jo, com un element fonamental de la cultura occidental, deixi de ser-ho. Hi ha gent encara més radical, que opina que el que està en joc és pervivència del llenguatge. Als meus alumnes els explico precisament això. Les pantalles estan exercint una competència amb el llenguatge tal com l'hem entès des de sempre.

La decadència no l'atura un anys més de batxillerat ni tampoc, aquesta seria una paradoxa hiperbòlica des de qualsevol punt de vista, gent benintencionada que es mobilitza mitjançant twitter.