Després de trenta
anys i fent una mirada estamental que ha millorat i que ha empitjorat a l’educació?.
De fet, l’únic que no ha empitjorat gaire són els alumnes que continuen sent el
millor; tindran tots els defectes i mancances que vulguem, però cap de les que ells siguin responsables. L’administració clarament ha empitjorat des dels temps del
començaments de la democràcia. Hi podria haver gent cínica treballant, però no
era pas com ara, que el cinisme sembla obligatori. Els professors fan el que
poden, però tots plegats som notablement més incultes, cosa que ens fa difícil
ser models de res. Potser l’evolució més decebedora ha estat la dels pares. Fa
vint i pocs anys quan parlava amb els pares, amb independència de la seva
formació, trobava generalment col·laboradors; ara són potencialment enemics.
Com diu un company meu d’Hospitalet, han canviat de bàndol i han passat en molt
casos de guiar la vida dels seus fills a acceptar ser guiats pels seus
capricis. Cal no oblidar que aquests pares pertanyen, pertanyem, a una
generació que ha fet un dels salts educatius de majors dimensions des de que mesurem aquestes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.