El ferrocarril subterrani

Llegeixo la versió catalana de The underworld railroad, la primera novel·la que li valgué el premi Pulitzer a Colson Whitehead. El segon Pulitzer fou per el nois de la Nickel de la que també he parlat en aquest dietari. El ferrocarril soterrani era el nom de l'organització clandestina que ajudava a fugir a esclaus negres del sud. L'organització de la xarxa reflectia una companyia de ferrocarril amb trajectes, estacions, cap d'estacions, etc. El nucli de la novel·la és la història d'una noia Cora, la seva fugida d'una plantació de Georgia i el seu pelegrinatge, sempre fugint, per les dues Carolines, Tennessee, Indiana. El llibre alterna capítols centrats a la Cora amb capítols centrats en altres personatges com la seva avia africana, ajarry, la seva mare, Mabel, o el seu implacable perseguidor Ridgewway. Personalment, penso que l'estructura narrativa del llibre és òptima. Tot i que vaig començar amb una certa prevenció, perquè d'històries de plantacions tots n'hem llegit moltes i tenim una idea més o menys clara del que passava, l'habilitat com a escriptor de Whitelhead manté l'interès fonamentalment per la seva habilitat en fer viu el personatge de Cora. Un cop fugits el llibre entra en aspectes que per mi eren menys coneguts i que resulten extraordinàriament interessants i terrorífics. Primer a Carolina del Sud, un estat on Cora i la resta d'habitants de la seva raça, són sorprenentment ben tractats tot i que per una raó molt fosca: la seva utilització en experiments mèdics, sobre la difusió de la sifilis en concret, i la instauració d'un programa eugenèsic. Els nazis potser eren molt dolents però certament no eren originals. Carolina del Nord en canvi havia decretat l'abolició però això va anar acompanyat del linxament massiu dels negres un cop que es va decidir la seva substitució per immigrants europeus que treballaven a sou. L'Amèrica presentada al llibre és un lloc totalment dominat per la por; la por dels negres sotmesos a una situació en la que la seva vida no valia res i la dels blancs sempre conscients del que podria significar un gir a la situació, cosa que explica l'obsessió per l'Eugenèsia. Withehead ofereix una representació molt viva d'un passat, sense el que no es pot entendre el present d'un país. Menys de dos segles és segurament massa poc temps pel tancament d'una ferida d'aquestes dimensions.