Els resultats d'aquesta nit em semblen, en general, força negatius. El problema és que si haguessin estat a l'inrevés segurament tampoc m'agradarien. Totes les places importants seran per la dreta, però el pitjor és que vist el funcionament de l'esquerra difícilment podria ser d'una altra manera. Es preveuen mal temps per a la llengua catalana: tant a València com a les Illes hi haurà governs de PP i Vox, possiblement amb un tarannà de revenja després d'anys d'intestificació de les baralles linguïstiques. Com era previsible la participació a Catalunya més aviat baixa. La victòria de Trias a Barcelona sembla ser una aposta per un passat que potser era millor, però tampoc va arribar mai a bò.
Més emocionant ha estat veure el darrer partit del Barça amb l'adéu de Jordi Alba i Sergi Busquets. Hi ha moltes maneres de veure futbol. Una d'elles és la que Michea considerava d'esquerres, el futbol com passing game, com a joc eminentment d'associació. Des d'aquest punt de vista ningú no pot discutir que el de Ciutat Badia és un dels millors, si no el millor de la història. Com Vicente del Bosque jo també penso que Busi és el jugador que hauria volgut ser. Haurem de seguir jugant amb onze i forçosament d'una altra manera, perquè trobar un com ell és impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.