This property is condamned

 Aquesta és la primera trobada dels protagonistes i ja es veu tot el que explico més abaix. Déu n'hi do la mala llet del final de l'escena

        This property is condamned, és un film amb molts motius d'interès des dels seus títols de crèdit. Fou l'última adaptació de Tenesse Williams almenys mentre ell vivia, tot i que renegà del resultat. També el primer treball de FF Coppola amb una major, és un dels autors del guió, després del seu aprenentatge amb Roger Corman. La protagonista era una actriu molt important en aquell moment Nathalie Wood, personatge turmentat que rodà la pel·lícula entre dos intents de suïcidi. També hi són al repartiment dos dels actors que serien els reis de la taquilla als anys següents: Charles Bronson i Robert Redford, més secundari el primer, el segon feia el seu primer paper protagonista (professionalment fou un bon any per ell perquè a més d'aquest paper protagonista, el 1966 feu un paper secundari però amb molt gruix: el fugitiu de The chase) En un paper secundari però essencial, doncs és la narradora de l'acció, hi és Mary Badham, l'inoblidable Scout de to kill a mockingbird. Dirigint tot això esta Sidney Pollack, un realitzador d'aquells que mai fan obres de primer ordre però sempre, com a mínim, correctes.

        L'acció transcorre a una ciutat de mala mort del sud dels Estats Units on arriba un home amb el tren per estar-hi una setmana i s'allotja a la molt discreta pensió de la família Starr: una mare i dues filles (el pare és d'aquells que va anar a buscar tabac un dia). Willy és la germana petita, la narradora doncs el film és un flash-back, i Alva (Nathalie Wood) la seva germana gran, la dóna més desitjada del poble. El seu personatge recorda una mica el de Blanche Du Bois. No hi és tota i té sovint problemes per distingir entre les seves fantasies i la realitat. Tanmateix no deixa de ser una noia ben ingènua. La seva mare té una clara vocació d'alcavota i veu a la bellesa de la filla la seva millor opció de sortir de la misèria. El foraster Owen, al qual li donen l'habitació del pare absent, és certament molt diferent als altres homes del poble; un home de ciutat, culte, ric potser en comparació amb els del poble i a més amb l'aspecte d'un jovenívol Robert Redford. Alva queda fascinada, però Owen té una dimensió fosca: és un empleat del ferrocarril que es dedica a fer retallades de plantilla. Això modela el seu caràcter. Com bon americà és un home que vol pensar que s'ha fet a ell mateix i ell ha de fer-se a si mateix, fent de fill de puta. La història d'amor entre Alva i Owen és així una història destinada a ser tràgica, ella és tota vulnerabilitat i ell és un home que només pot tirar endavant prescindint completament de la vulnerabilitat dels altres.

        M'agrada molt més la primera hora de la pel·lícula, la descripció del lloc i els personatges, que no pas la segona, doncs la resolució és molt accelerada i potser no gaire convincent. Sabem de fet, que es varen eliminar del muntatge final les escenes en les que el destí d'Alva es feia del tot palès i això ajuda a que la resolució sembli precipitada. En canvi, la primera hora és molt efectiva en mostrar-nos la sordidesa del poble i jo la vaig veure amb molt interès. Quan hom pensa als USA generalment pensa a California i a New York, potser els parcs de l'Oest. Jo, tot i la meva fascinació per aquests llocs que comparteixo, penso sempre molt especialment als llocs del sud profund, crec que alguns lectors d'aquest bloc poden compartir aquest sentiment fruit d'una educació literària fundada en gent com Tennese Williams però sobretot William Faulkner. No crec a hores d'ara que vegi mai el sud

            Allò que més em commou de la pel·lícula és el personatge de la germana petita. Mary Badham mai no prengué cap classe d'interpretació, però demostrà amb els seus treballs que hi ha talent natural. Quan la veiem al principi del film és a les vies del tren i ens explica que és l'única habitant que queda a la pensió Starr i viu sola a l'edifici que espera la seva demolició (la propietat condemnada del títol). Porta un vestit de nit de la seva germana i les seves joies. Ella explica la història de la família a un veí (no per casualitat la part més fluixa de la pel·lícula coincideix amb el desenllaç que ella explica sense haver-lo efectivament viscut doncs Willy mai no surt del poble). Willy és un retrat preciós del que significa viure una infància abandonada però també del que és el desig mimètic. Com la seva germana s'enamorarà d'Owen i ens explicarà al final la seva seguretat de què el seu destí, trist, serà el mateix que el de la seva germana, el seu únic ídol, la seva mediadora.