Llegeixo aquesta notícia en un diari digital. Em sap greu no haver guardat un article que vaig llegir fa quinze anys a The Guardian on s'argumentava amb bona lògica i dades fefaents la inutilitat i el sobredimensionament dels cossos diplomàtics tal i com a hores d'ara estan definits; un pur anacronisme en temps d'Internet. La meva experiència personal n'era també testimoni. Quan era secretari de l'institut espanyol a Londres més d'una conversa amb el Consejero de Educación va acabar dient-me "habré de llamar a Madrid", considerant que el seu sou mensual era molt superior al de Rodríguez Zapatero, llavors president del govern, no podia deixar de preguntar-me si no valia més la pena que fes jo directament la trucada. Crec, per tant, que un partit que diu defensar canvis profunds, millores i es defineix com progressista no hauria de defensar una proposta d'aquesta mena. Em fan gràcia també quasi tots els partits constitucionalistes, que s'escandalitzen de les ambaixades catalanes però no han obert mai la reflexió sobre l'aparell diplomàtic de l'estat espanyol. Sovint són els mateixos partits que no han tingut problemes en retallar treballs que ningú qualificaria com a menys útils: mestres, metges, bombers. Cal no ser ingenus,però, allò important és qui ocupa aquests lloc de treball, no per a què serveixen. Es tracta de defensar uns llocs per a les élits. En el cas d'ERC dubto de si es tracta del mimetisme merament mecànic, inherent a molts nacionalismes, o de la voluntat ferma i clara de crear les pròpies elits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.