Er ist wieder da

 

        Er ist wieder da és una comèdia alemanya de 2015 dirigida de David Whent. Er en alemany és el pronom de la tercera persona del singular i el seu referent en aquest film és Adolf Hitler. Allò que explica el film, és la resurrecció del personatge i les seves peripècies a l'Alemanya del 2015, l'any que Merkel veié trontollar la seva popularitat per la seva posició, inusualment humanitària i decent per a ser una política contemporània, en la crisi provocada pels refugiats de la guerra de Síria (un problema em sembla tampoc no gaire resolt, set anys després). Veig al film a la classe d'alemany i no en gaudeixo gaire però potser això no vol dir gaire sobre el film mateix i una mica més sobre l'autor d'aquestes línies. Per motius que no puc justificar, però si explicar, sóc molt poc flexible amb el visionat de pel·lícules que no he triat jo mateix i la meva predisposició és dolenta. No n'estic orgullós però és un fet. Un altre fet és que tinc una certa incompatibilitat amb la comèdia alemanya. Malgrat haver fet diversos cursos per integrar-me en la cultura del país, que sempre incloïen veure alguna comèdia, mai em van treure ni el més petit somriure.

        El film alterna moments amb actors que segueixen una trama convencional amb escenes on el protagonista interacciona amb gent del carrer que no sap de que va la cosa i es sorprenen ( o no) amb la companyia del Führer retrobat. Hitler és interpretat per Oliver Massucci que fa un personificació molt convincent, sobretot tenint en compte que no s'assemblen gaire. En aquesta nova oportunitat oferta pel destí, Hitler acaba sent un personatge televisiu en un programa que podria ser una mena de "cròniques marcianes", doncs hom pensa d'entrada que és un imitador amb molta traça. Potser això no és gaire lluny del que constituïa la veritat històrica del nazisme.

                El Hitler del film vol seguir fent de Führer i el film insinua que podria aconseguir-ho. Potser té raó, jo no n'estic segur. En el film veiem partits neo-nazis que en aquell moment semblaven prendre una embranzida que no sembla haver tingut continuïtat pel moment. Segurament és molt important allò que el Hitler reviscut veu en els seus primers passeigs per Berlin quan queda astorat al veure tants turcs. La composició ètnica de la moderna Alemanya ja és molt diferent després de l'arribada de turcs, italians i espanyols en els temps del Wunderwitschaft. Ara bé, a l'escena final del film ell diu a l'home que l'ha estat guiant, i que està terroritzat perquè ha descobert que ell no és un imitador, "jo sempre he estat entre vosaltres". Crec que això és indiscutible. Com deia Amèry, el nazisme va passar però els motius que l'engendraren segueixen essent-hi, de fet alguns com la por a l'escassedat són encara més forts, i per tant pot ressorgir en qualsevol moment, tot i que l'aparença serà diferent. No és sorprenent però si val la pena remarcar com el film omet la qüestió jueva, a la que dedica deu segons de la pel·lícula. Només un breu diàleg entre Hitler i la productora del programa de TV, la qual creu que ell és un còmic, on ella diu que és millor no fer bromes sobre la qüestió jueva, afirmació a la que Hitler assenteix amb gravetat.