Tornant sobre el Fedó

 Després de la lectura del Fedó del passat abril, he tornat sa aquest text en maig tot seguint la monografia de la professora Burger, The Phaedo; A platonic laberynt, una lectura molt pormenoritzada del diàleg, a la qual va dedicar una part important de la seva vida, sense dubte. Hi ha un treball molt important de confrontació amb els altres diàlegs i un examen rigorós de la lògiques de les argumentacions desenvolupades per Sòcrates, suficient imagino per assolir els standards exigits per la filosofia contemporània quan és anglosaxona i analítica. Burger coneix també el legat de Strauss i no oblida incorporar a la seva anàlisi, allò que constitueix l'esquema escènic. Jo ara les lectures que puc fer no són gens professionals ni acadèmiques, a hores d'ara, fora de tenir alguna cosa per aprendre no hi puc tenir cap motiu per llegir un text i per això em limito a constatar les tres idees principals que n'he pogut treure. La primera és que Burger coincideix amb la direcció de lectura que jo havia pres fa vint anys en el meu curs i que jo fonamentava pitjor: més enllà del tema de la immortalitat de l'ànima, la qüestió del diàleg és la feblesa del discurs. Allò que amoïna Sòcrates és la incapacitat de l'assentiment racional per generar persuasió, la dificultat del discurs teòric per tenir realment conseqüències pràctiques. La segona idea és que més enllà de demostrar la immortalitat de l'ànima el problema amb el que s'enfronta Sòcrates és el de vèncer la por a la mort, cosa que no es pot fer sinó és relativitzant i prenent distàncies sobre el que ens ofereix la vida, una manera d'interpretar la seva asserció de què filosofia consisteix en aprendre a estar mort; allò oposat al filòsof és el filosomatos, Plató no pot parlar d'això exactament en els mateixos termes però allò que diu contra els filosofomatos val perfectament per tots els que només poden entendre la vida com partcipació a la rat race. En tercer lloc cal constatar que el fracàs dels arguments possiblement permet concloure que ni tan sols el Plató del Fedò és en realitat gaire ascètic. Simmias i Cebes sí que ho són, perquè són pitagòrics i normalment els problemes en l'argument venen de la seva precipitació i la seva precipitació normalment és conseqüència de saber quan raonen a quina conclusió volen arribar. És clar que aquest no és un problema restringit a Simmias i Cebes. Pensar que l'home és limitat significa acceptar que tenir raó, o per ser exactes que els altres te la donin, i trobar la veritat són dues fites molt complicades per obtenir-les alhora