Sempre
m'ha passat que m'obsessiono temporades amb cançons que no em puc
treure del cap. Això no vol dir gaire res, però és així.
Últimament em passa amb aquesta cançó. És, com podeu escoltar, un
bolero. De jove, m'agradaven els boleros i en això no he canviat. Em
fa gràcia, així, que gent més jove, com la Rita i la seva mare en
segueixin component-ne, tot i que la sentimentalitat del bolero sigui
no només aliena, sinó de fet oposada a la del nostre temps. En
aquest cas m'agrada especialment la lletra, doncs aquest "nunca
vas a comprender" defineix una situació la universalitat de la
qual, va molt més enllà fins i tot d'una experiència amorosa
concreta. Si la nostra pròpia ment ens és opaca, amb la dels
altres no podem tenir una relació gaire diferent. També m'agrada
el retret cantat per la Rita, "te faltó demostrar que eras
capaz de vivir aquello", una cosa que li passa a una generació que
ha tingut com referència masses discursos amb paraules molt elevades; massa elevades i potser massa lluny de la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.