TeleCinco parla de Filosofia

 

De fet no només Telecinco, sinó totes les teles. La diferència potser és que a la cadena inspirada per la Weltanschaung berlusconianà no parlen de gaire res més. El motiu és la notícia de la maternitat subrogada de la molt popular dona de l'espectacle Ana Garcia Obregón, la qual té, cosa també objecte de debat, 68 anys d'edat. Evidentment el detbat està viciat a priori pel punt de vista que cadascú pot tenir de l'esmentada senyora i de les seves circumstàncies, classe social i tal. Pel que veig predominen els seus defensors, els quals utilitzen un repertori d'arguments de caràcter utilitarista i conseqüencialista, els fets són un win-win per a tothom: la protagonista per recuperar la seva condició de mare, entenen que aquesta condició es perd en cas de mort dels fills, la nena acabada de néixer, per estar destinada a ser una happy few si mes no en termes de renta, l'agència corresponent, que ha guanyat molts dòlars, la premsa del cor per adquirir un personatge nou i prometedor, etc. . Els crítics es fonamenten a una ètica dels principis que ens remetria finalment a la doctrina kantiana i allò de què una persona sempre ha de ser una finalitat en si mateixa i no pas un mitjà com presumiblement han estat tant la mare gestant com la mateixa nena. Si algú segueix de fa temps aquest dietari, i fins i tot els llibres que vaig publicar al començament del segle, jo d'això del kantisme me n'he volgut treure. El meu tarannà i la meva evolució em fan creure poc als valors absoluts, però en aquest cas em sento molt més a prop d'aquesta postura. Trobo massa coses que no només em fan por, sinó que em desagraden profundament, en el càlcul fet en aquest cas; una aclaparadora hiperbolització de la "pròpia" felicitat; un malaltiu excés de jo. No és així estrany que molta gent vegi normal l'actitud d'AGO perquè més o menys quasi tothom compartim la malaltia. Com també és simptomàtica les conclusions que es poden treure d'esdevenir una mare de 68 anys, cosa ben relacionable amb la dificultat, també molt estesa, d'acceptar la realitat.