Divorzio all'italiana

 

Els primers cinc minuts del film

Germi parlant sobre Mastroianni

Meravellosa tarda veient Divorzio all'italiana un film de Pietro Germi de l'any 1961. Comèdia que pràcticament definí el gènere de la comèdia italiana en els anys venidors. Explica la història del Baró Fernando Cefalú cassat amb una dóna, Rosalia, que l'estima molt però que ell avorreix completament i enamorat de la seva cosina germana, vint anys més jove. Quan comprova que els seus sentiment són compartits per la jove, decideix desfer-se de la seva dóna i en una Itàlia no no hi ha divorci, l´única via que li queda és el crim d'honor, cosa que significa fer que la seva dóna li engany per tal de justificar l'uxoricidi. La joveneta era Stefania Sandrelli que tenia només quinze anys quan va rodar el film. L'home que justifica el crim d'honor és Leopoldo Trieste un dels vitelloni de Fellini, però allò que seria prou per justificar la pel·lícula és el Baró Cefalu, un Marcello Mastroianni capaç d'omplir de sentit qualsevol moviment del seu rostre o del seu cos. La seva vis còmica era immensa. El film transcorre a la ciutat imaginària d'Agrimonte però els exteriors estan filmats a Ipsica una de les ciutats barroques del sud de Sicília, per les que tinc una tirada especial. Sorprenentment atesa l'època, el film tingué varies nominacions als óscar, millor direcció i millor actor, i guanyà el de millor guió original. Molts detalls són impagables i val la pena retenir-los com el palau barroc desballestat, la família està arruïnada, on viuen els Cefalú, el moment en el que veiem la casa del poble del PCI, l'únic lloc de la ciutat on es pot ballar rock&roll però només entre homes o el fet que el moment en què el Baró decideix cometre el seu crim sigui quan la ciutat està buida perquè són al cine veient una pel·lícula que el capellà del poble ha demanat boicotejar, precisament la Dolce Vita de Fellini