Lettre à un religieux

 

A la tardor de 1942 Simone Weil adreça diversos escrits a religiosos d'esperit obert per informar i donar orientació sobre els obstacles que li permetien abraçar la fe catòlica. la més extensa d'elles està recollida a l'edició de les seves de Florence de Lussy. L'editora presenta el text amb un grau de condescendència molt elevat, des del meu punt de vista sorprenentment elevat, retreien-li massa desig de sincretisme, manca d'informació i precipitació Sorprèn molt això últim doncs estem parlant d'algú que més que viure, va consumir la vida fins morir, literalment exhausta, als 34 anys. Molt del que diu l'editora hi és sense dubte, però també quelcom que ha costat molt de trobar al segle XX: la necessitat de fer un pensament veritablement universal que pensi l'home des de la seva situació d'habitant del planeta i no d'una ètnia o confessió determinada. Per Weil això implica lliurar-se de dues supersticions que tenen poc a veure amb estimar Déu: la idea de què hi ha pobles escollits i la curiosa aportació del cristianisme que pensa trobar l'eternitat com una qüestió de temps