La decadència del Barça

 Fa un mes del començament del cas Negreira i estem veient que la cosa anirà per llarg. Les conseqüències poden ser mol dures tant pel Barça com pel conjunt del futbol espanyol. De fet, això últim faria pensar que la cosa no aniria gaire lluny però presumiblement la justícia ordinària serà menys benevolent que la justícia "esportiva" (la paraula justícia mai admet cap adjectiu). Fins i tot si per algun esdeveniment, que jo no preveig, el delicte del Barça quedes impune (el delicte sembla claríssim un altra cosa és que s'hagin comprat directament partits cosa que no crec) el dany moral fet a la institució és molt greu. Si sembla específicament català que Laporta encara no hagi dimitit, ni tampoc donat cap mena d'explicacions. De fet en un país normal, Laporta no hagués pogut tornar a ser president. Una de les possibles sancions seria la de prendre tots els títols al Barça entre 2001 i 2018. Jo tinc molt clar, escrivia sobre això, a l'any 2012 d la importància del cicle triomfal del Barça com desencadenant del procés. L'eufòria futbolística es transmutà en eufòria política, en un temps en que com la política havia esdevingut sentiment pur ja eren gairebé la mateixa cosa. Després de les mentides dels polítics que tots els èxits de llavors foren també mentides, potser ja és massa més mentida de la que tots plegats som capaços de suportar. En tot cas els anys van passant i no acabo de trobar una resposta a perquè tantes coses, més o menys de tothom com el Barça, són dutes de manera tan catastròfica. En la idea d'una  incapacitat congenita no sols no hi crec sinó que l'empresa privada ens dóna més d'un  contraexemple. No sé si tindrà a veure amb allò que deia Pla del nostre poc assenyat individualisme