Ceniza en la boca

 

Vaig conèixer Brenda Navarro en aquesta entrevista publicada a Jot Down. Em va agradar i ara he llegit una novel·la seva Ceniza en la boca. (títol sense res de metafòric) L'acció transcorre a tres ciutats: México D.F. la ciutat natal de la protagonista, Madrid, on viu un temps amb la seva mare i el germà petit i Barcelona on treballa fonamentalment d'interna quan la situació familiar li esdevé insuportable. El germà petit Diego pren la decisió de suïcidar-se al setze anys i aquest és l'esdeveniment fonamental de la novel·la, entorn de la qual gira l'acció. De fet, són només germans de mare i, pel fet que la mare va haver d'anar a treballar a Madrid, ella fa un cert paper de mare, el temps que viuen al D.F. amb els avis.

S'ha esdevingut que mentre llegia aquesta novel·la he començat a llegir l'enracinement de Simone Weil i de fet és difícil pensar un relat millor de la noció de desarrelament que el d'aquest llibre, allò viscut per Diego i a la seva germana, la narradora absoluta de la qual mai no sabem el nom. Tots dos viuen un triple desarrelament: la desestructuració de la família, el de la seva condició d'emigrants i els de ciutadans d'un estat molt a prop de ser fallit com el mexicà. Amb Mèxic em passa una mica com Itàlia, són països pels que mantinc una completa devoció, però que racionalment sovint és difícil pensar que no són un complet desastre. La família dels nois són militars i la descripció de la violència del país i del que suposa el narcotràfic és reeixida. Com a, més o menys, català m'ha interessat, i estic molt d'acord, amb el que llibre deixa traslluir sobre el país, sobre el racisme del país, mostrant amb molta claredat com la llengua, a l'inrevés de la propaganda oficial, és utilitzada com a instrument per a marcar diferències. En tot cas em sembla indiscutible el talent de l'autora per definir una veu molt pròpia mitjançant un ús del llenguatge molt atractiu i personal