Un dels incidents més comentats del XVIIi en el món filosòfic fou la querella entre Rousseau i Hume. Fa uns anys en vaig parlar, tot comentant un llibre aparegut sobre la qüestió. Deia llavors que els escrits de l'intercanvi no tenien un gran valor filosòfic. Ara veig la qüestió d'una manera una mica diferent. La disputa amb Rousseau més enllà de fer safareig ens dóna una indicació molt important per a fer hermenèutica sobre Hume.: la consciència de l'escocès de què l'escriptura no podia ser sincera i requeria una tasca d'ocultament. La filosofia del XVIII no podia deixa de ser esotèrica. Rousseau, com Nietzsche, és un apologeta de la sinceritat, cosa segurament molt bonica però no gaire aconsellable en la seva situació. Tot i ser un home humil en el seus gustos aspirava a una luxe que cap contemporani es podria permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.