Tornant sobre el suïcidi i sobre Mariana Enriquez

Fa poques setmanes vaig escriure un post sobre el suïcidi. El tema m'amoïna, no pas perquè en tingui por, sinó perquè em fa por la visió de la gent com la meva ex-alumna, que considerant-lo com un problema mèdic, redueix la vida mateixa a problema mèdic. Aquesta setmana he llegit un conte extraordinari sobre una suïcida, los peligros de fumar en la cama de Mariana Enriquez, el qual precisament dóna títol al llibre. Fa poc parlava del seu altre llibre de contes i aquest segon ha ratificat les meves impressions positives. El darrer conte, cuando hablabamos con los muertos, està també molt aconseguit i és molt representativa del treball de la seva autora per com barreja una tema del terror tradicional i genèric, adolescents jugant amb la Quija, i un terror extret de la situació política i social, el tema dels desapareguts argentins. Donde estás corazón i Carne em van resultar especialment pertorbadors, el que expliquen és horrorós, però el talent narratiu i la qualitat de la seva prosa em varen fer llegir-los amb avidesa. Rambla triste està ambientat a Barcelona i pren com a punt de partida el tristíssim cas Raval de finals del segle passat. La virgen de la tosquera em va impressionar per un motiu objectiu, l'habilitat amb la que ens mostra el punt de vista d'unes adolescents plenes de furor uterí, i la coincidència amb un dels meus terrors més íntims relacionat amb la mort final dels protagonistes. Finalment el aljibe explica una història de possessió que d'alguna manera expressa com es desenvolupen en realitat quasi totes les relacions humanes més ordinàries.