Designing woman

Fa pocs dies parlava d'un dels meus films preferits, some came running, un melodrama de Vicente Minelli. El film clarament era un melodrama, el gènere en el qual Minelli sobresortí. Tanmateix no fou l'únic gènere que treballa amb encert. Fora de la insuperable parella de Kelly i Donen, Minelli fou el realitzador de musicals tan excel·lents com An american in Paris o The Bandwagon. Rodà també comèdies alguna amb molt èxit popular com father of the bride, però jo tenia un molt bon record d'una de les que va rodar en la seva millor època, Designing Woman i l'altra tarda vaig confirmar la meva impressió. La pel·lícula explica la història d'un jove matrimoni. La parella de fet no es coneixen més que de tres dies abans del matrimoni i quan tornen a la seva ciutat, New York, descobreixen que no tenen gaire en comú. La parella pensada havien de ser James Stewart i Grace Kelly però el matrimoni de la segona canvia el repartiment i foren finalment Gregory Peck i Lauren Bacall que retornava al cine aquell any després de la mort del seu marit, el mític Humprey Bogart. Considerada per molts com a menor, no és segurament la comèdia més hilarant de la història del cine, però sí una de les que gaudeix d'una millor posada en escena. La parella té professions oposades, com explica el títol la protagonista és dissenyadora de moda i el protagonista periodista esportiu, pertanyen a mons oposats i la posada en escena de Minelli expressa sempre aquesta oposició de manera molt elegant i efectiva, definint els personatges des dels seus espais propis. No recordo cap escena que no tingui interès i el treball literari és excel·lent. Hi trobem una de les meves escenes preferides de comèdies de sempre (aquí al video), el moment en el que una antiga núvia del protagonista, Dolores Gray, llença un plat de raviolis als pantalons de Gregory Peck. L'understatement a l'escena d'ambdós actors, l'aprofitament que fa Peck de la seva evident vena estoïca, la fa del tot memorable. Com a gran part de la comèdia americana, el tema de fons és la guerra de sexes i el film reflecteix finalmente la superioritat intel·lectual i emocional del sexe anomenat "feble".