El moment més intens de l'obra de Hume i el més seriós, pels que no creuen que és només retòrica, és el final del primer llibre del Tractat on planteja aquest dilema:
Quin partit hem de triar, llavors entre aquestes dificultats?. Si abracem aquest principi i condemnem tots els raonament refinats ens aboquem a les absurditats més paleses. Si el refusem en favor d’aquests raonaments, subvertim completament l’enteniment humà. No tenim llavors una altra elecció que triar entre una raó falsa o cap raó en absolut.
Cléro es pren ben seriosament aquest dilema, que defineix la condició de la filosofia de Hume: el funcionament de la nostra ment es basa en un vel de ignorància, entorn del seu funcionament real. Si desapareix aquest vel, cap funcionament és possible En aquest segle el que sabem justifica parlar de l'opacitat de la ment. Hom pot sospitar que aquesta opacitat és tranquil·litzadora i benèfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.