En deuda

 

Seguint una recomanació de RMF llegeixo En deuda el llibre de D. Graeber. Com la tinc la part de presumpció que li toca a tot graduat en filosofia, l’he llegit sense prendre notes a llocs com el llit o el tren. Ha estat un error, perquè no sempre he seguit a fons l’argumentació. Tanmateix el llibre m’ha interessat molt des de la seva arrancada. Graber comença advertint-nos del caràcter il·lusori del principi on es fonamenta la reflexió d’Adam Smith i tota la teoria econòmica del nostre temps: el famós paràgraf del carnisser i el cerveser. Smith no podia tenir absolutament cap exemple real d’una economia fundada en el bescanvi. Quasi tres segles després i havent avançant molt en el coneixement etnogràfic seguim sense tenir-ne cap Segurament una civilització com la descrita per Smith no ha existit mai. Pel contrari, allò existent a les civilitzacions primitives està més a prop d’un comunisme bàsic, tot i que no exclusivament. Smith comet una manipulació clara presentant gent , en teoria anterior a la invenció dels diners, pensant ja en termes monetaris. Una manipulació necessària per presentar com un fet natural, el que no ho és. De fet, els diners no només són una realitat artificial sinó durant la major de la història humana, estranya i escassa. Durant gran períodes, la migradesa de la moneda realment disponible feia indispensable viure a crèdit. El Bescanvi no és l’origen dels diners sinó, quan es produeix, una conseqüència de la seva manca

Allò que l’antropologia ens mostra és que en les comunitats petites regalar les coses és molt més efectiu que comprar-les, doncs l’intercanvi sempre es dona amb algun que no és un desconegut, sinó amb el que tenia una relació prèvia. La venda és una operació més aviat reservada a l’intercanvi amb estrangers, gent aliena al grup i mancada de significació en ella mateixa. El mercat no és un producte necessari ni tan sols inevitable de la naturalesa humana sinó que és, com fou el cas a la Gran Bretanya d’Adam Smith, el producte d’una acció de l’estat. Crucial per a l’argumentació de Graeber és que moltes monedes, és el cas de la britànica, fossin originalment reconeixement de deute de l’estat, cosa que llavors volia dir de les despeses bèl·liques de l’estat, les úniques importants que tenia. Els diners han estat essencialment una criatura de l’estat destinada a reforçar els seus poders i a afeblir vincles possiblement més genuïns. L’eina més important de l’estat per tal de fer aquesta substitució ha estat generalment la religió. Els primers bancs foren els temples i la funció de la religió ha estat donar-li caràcter moral a la noció de deute, fent-la més abstracta i per això irredimible. La tesi de Graeber és la de complementarietat del mite del deute primordial i el del bescanvi; no és debades que quasi totes les grans religions del mon, és a dir les generades a l’època axial, reflexionen sobre la condició humana amb el llenguatge dels mercats: totes elles en el fons feien una reflexió del que l’aparició de la moneda significava per a la vida humana.

Des d’aquestes consideracions prèvies Graeber fa una revisió del desenvolupament de la història de la humanitat. No puc seguir-lo exhaustivament, sinó simplement indicar el que més m’ha interessat, per exemple, la mirada que fa sobre l’esclavisme, el qual no és aquesta cosa de la que no es vol parlar, sinó el fonament sobre el que s’ha constituït la noció d’allò que Locke, i molts d’altres, consideraven com el dret humà més bàsic: la noció de propietat. En el fons, també la base de la noció de dret, de la qual parlem sovint oblidant que allò que definim com el nostre dret sempre significa una obligació per un altre. Per això finalment concebem els drets com quelcom que es compra i es ven, l’arrel darrera de l’esclavisme i de la forma mitigada de l’esclavisme que suposa el treball assalariat. Fins i tot, i aquí caldria una discussió més pormenoritzada de la que ens ofereix Greaebe, la concepció de nosaltres mateixos es fonamenta en aquestes nocions de propietat i dret. A nivell filosòfic em resulta molt suggeridor la idea del deute del pensament il·lustrat amb la filosofia medieval, precisament fou Smith un dels que més va treure possiblement d’aquestes fonts. Graeber reinterpreta tota l’edat mitjana que veu distorsionada des d’Europa com un període en què allò essencial no és l’obediència cega a l’autoritat sinó l ‘intent de clarificar els valors que regeixen la vida quotidiana des del mercat o la cort

Si Graeber revaloritza l'edat mitjana, té, en canvi, una visió molt més crítica envers l'època moderna. La retòrica il·lustrada ha presentat una visió d'aquest moment que assenyala els seus trets positius però fou també un temps de radical destrucció d'estructures col·lectives que venien de molt abans. La mirada de Graber resulta coincident amb la de l'esplèndid llibre de Gonzalo Ponton, la lucha por la desigualdad. En concret, Graber ens descriu com cada cop esdevé més marginal el que fins llavors havia estat normal: una vida econòmica sense líquid basada en el crèdit, per instaurar una economia monetaritzada on el deute és associat amb la criminalitat. Important en aquest context és la rellevància que adquireix la noció d'interès en la construcció de la teoria dels sentiments humans. Interès era un terme que originàriament significava penalització en el retard d'un pagament. Un terme comptable, donava l'aparença de matematicitat, és a dir, cientificitat i simultàniament tenia una clara connotació teològica que apunta al caràcter irredimible, incorregible de l'esperit humà i així recolzava el relat fundacional de Thomas Hobbes. L'element més essencial de l'origen del capitalisme és la conversió d'una economia del crèdit en una economia de l'interès.

Graber suscriu la tesi de què els diners són en general quelcom inventat i en un cert sentit creat del no-res però aquest procés només s'entén si afegim que aquest que els inventa té armes. L'origen del paper moneda modern, les lliures emeses pel Banc d'Anglaterra, eren el deute del rei, l'eina amb que pagar totes les guerres de l'imperi britànic (i recordem que en el cas del Regne Unit allò excepcional és algun any de pau). El nostre temps ha confirmat clarament aquest principi des de que Richard Nixon separà el valor del dòlar de l'or i feu del deute, un deute que tots sabem mai serà pagat, el fonament de poder imperial estadounidenc

Finalment Graeber assenyala que hi ha tres grans visions per pensar les relacions social. La d’Adam Smith ens parla d’individus relacionats significativament només amb les seves possessions, moguts només per la conveniència i prescindint de la noció de deute. Una altra basada en la noció de deute que fa criminals totes les accions humanes. I allò que ell vol desenvolupar la noció d’economies humanes en les que “ se considera realmente importante acerca de los seres humanos es que cada uno de ellos es un nexo único de relaciones con los demás , y que por tanto no se puede considerar a nadie equivalente a nadie ni nada más”. Aquesta alternativa potser ha existit però la va impossibilitar la conversió dels humans en objectes d’intercanvi, mitjançant la violència de la donació de dones en intercanvi i de l’esclavisme fruit de les guerres. En tots dos casos, arrencant aquestes persones de les xarxes de relacions en les que esdevenien humans. Aquesta violència apareix del tot palesa als Estat Units actuals on el deute domèstic està un 130% per sobre dels ingressos mitjans. Un deute que poques vegades s'ha originat en nicieses sinó sovint en "despeses discreccionals" les que serveixen per mantenir relacions humanes més enllà del pur càlcul material; les que permeten establir relacions humanes significatives.