Perspectives a l'ensenyament

El desmantellament de  les estructures educatives  té un clar origen ideològic a l’ofensiva dretana dels vuitanta, si no hi ha societat com deia Thatcher les finalitats del batxillerat són absurdes, es veu referendada per les institucions europees a partir del noranta, informe Delors i coses semblants,  i té un lloc de desenvolupament molt curiós a l’estat espanyol on  el desenvolupament i el desmantellament són quasi simultanis. De fet, els primers passos a començaments dels noranta tenien una direcció molt clara: supressió de totes les facilitats per fer estudis de doctorat o una segona llicenciatura i imposició de cursets d’adoctrinament per part del departament.  És evident que aquests darrers mesos suposen una gran oportunitat per accelerar aquest procés, doncs les circumstàncies han imposat l’emergència del treball telemàtic i és clar que hom voldrà aprofitar aquesta oportunitat per a la llarga poder convertir els docents en auxiliars de programes estandarditzats de transmissió de dades. Pensem que, per exemple, a Catalunya la potenciació dels instituts escola que acaben a  quart de l’ESO pot anar molt ben acompanyada de la potenciació dels centres a distància, enlloc dels antics instituts ja mig buidats.  Això no passarà en un any, ni tan sols en un any amb tants canvis com el vinent, però pot donar-se en un termini no gaire llarg. De fet, una dada que no es valora gaire quan es pensa en defensar el batxillerat com era, és que més enllà de les pressions que rebem als centres, hi ha el fet de que la universitat  també ha estat refent-se i la seva reforma condueix a la docència en l’ensenyament mitjà uns  especialistes molt poc especialitzats. Parlant seriosament sembla difícil comparar els coneixement que es podien obtenir en cinc anys de llicenciatura, provenint d’un ensenyament de base més exigent,  amb el que podran fer en tres anys, uns alumnes amb coneixement més primets d’entrada i substitituint el segon cicle universitari per la mena de Megacap que ara diuen Màster