Pandemics

Llegeixo als diaris la notícia de la publicació del darrer llibre de Zizek, Pandemics en la seva  llibre traducció castellana. Jo vaig llegir-la en anglès la setmana passada. Molt ràpidament perquè el llibre és més aviat un opuscle. La idea fonamental és la defensa del que ell anomena comunisme de guerra, entenent aquest comunisme com l’establiment d’una alternativa a la catàstrofe que estem vivint. Aquesta parteix d’un fet natural, contingent, per més que a la supèrbia antropocèntrica  li resulti difícil d’admetre que  cap assoliment cultural de la nostra història ens posa al marge, ni molt menys al damunt, de la naturalesa, que afebleix el nostre sistema. A partir d’aquí queden oberts dos camins: el manteniment del sistema que només pot fer-se continuant la destrucció de la naturalesa i la devastació humana de l’actual capitalisme, en un moment on ha quedat evidenciat que quan es presenten problemes com el de les mascaretes o els respiradors, el mercat no dóna solucions o un intent de reconstrucció dirigit des d’un privilegi de la col·lectivitat que, mancats d’altre nom, només podem anomenar comunisme, i  que en definitiva ha de consistir en una defensa dels valors liberals avui per avui  molt amenaçats. Aquesta idea central es desplegada com sempre amb comentaris de detalls interessants i reflexions parcials significatives, com per exemple la paradoxa de què Xina sigui avui en dia l’únic país en que pugui haver persecució legal de col·lectius que es defineixen com marxistes (tampoc tan paradoxal,Mao no llegí mai Marx, el filòsof occidental que li agradava era Nietzsche) o reflexions puntuals  il·luminadores com quan ens adverteix de què no hi ha manera d’establir diferències  clares entre la “bona “ llibertat d’expressió i els rumors destructius.  Per a un comunista la pandèmia té la virtut de fer explícita la divisió de classes bàsiques que en un cert sentit passa entre els que podem confinar-nos i els que no: els treballadors considerats essencials en el primer mon i el proletariat industrial del tercer.  A curt termini, però no és optimista. Un efecte del COVID-19 pot ser l’aparició del virus Putogan, és a dir,  el intent d’aprofitar la situació, afeblint Europa, d’aquests dos individus sinistres i en un cert moment assenyala que Hongria podria ser un model a seguir per la resta d’Europa. La necessitat d’uns instruments que vagin més enllà dels mecanismes de mercat és, en definitiva, la única sortida. Malauradament, que hi ha hagi una única sortida, no és prou per pensar que ens en sortirem.