Die
Frau im Mond
és l´última pel·lícula muda de Fritz Lang, el 1929. Com
Metropolis
la base original és una història de la seva dóna Thea von Harbou
que acabaria militant al partit nacionalsocialista. La wikipedia diu
que és el començament de la ciència-ficció seriosa, perquè ell
seus autors s’esforçaren en donar la màxima versemblança
científica. Com a curiositat, Lang s’atribuí la invenció del
compte-enrera en el moment del llançament que apareix per primera
vegada en aquesta pel·lícula. El film té clarament dues parts. La
primera presenta la preparació del viatge amb una barreja de
melodrama i intriga policíaca poc convincent. La segona és el
viatge pròpiament dit i té com a moment més brillant el de
l’enlairament. (prou bo per que els nazis, propulsors de
l'aeronàutica, pensessin que explicava masses coses i decidissin
treure la pel·lícula de la circulació) de la segona part amb una
lluna recreada en estudi ( i en la que es suposa que hi ha una
atmosfera com la nostra) evoluciona cap a una pel·lícula que
recorda el primer viatge a la lluna, el de Melies, i resulta molt més
entretinguda. (ahir els diaris informaven que la corbata pot ser una
víctima de la pandèmia, aquí en canvi la utilitzen per anar a la
lluna) El film no és una obra definitiva però resulta més
simpàtica que els films anteriors, amb una tendència evident a la
grandiloqüència. Penso que el gran Lang apareixerà en el seu film
següent, M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.