Out of he Past

Feia molts anys que no la veia i és una pena. Durant molts anys va ser la meva preferida entre la sèrie negra. Potser ara per motius diguem-ne filosòfics m’inclinaria més per Double Indemnity. El seu nihilisme moral m’és més escaient que el toc de romanticisme que caracteritza aquest film de Tourneur, lleugerament més optimista malgrat el fat desgraciat que s’abat sobre els protagonistes. Però el film de Tourneur és perfecte, fins i tot més que el de Wilder, la grandesa i també la feblesa del qual era fer films perfectes. Tourneur reflecteix Mitchum i Greer molt a prop de ser àngels caiguts,en contraposició la mirada de Wilder tendeix a ser més la de l'entomòleg. No hi ha cap escena sobrera ni mancada d’interès o tensió, ni és fàcil trobar imperfeccions al seu muntatge o la seva posada en escena. Els diàlegs són dels mes brillants que va produir Hollywood. Fou segurament un dels millors treballs de Mitchum, crucial per a definir la seva personalitat fílmica; l’home radicalment escèptic que no sap utilitzar aquest escepticisme per dominar les seves passions. Janet Greer, avui del tot oblidada, es del tot impressionant a la pel·lícula (malgrat que com es pot veure al clip no es va sentir molt ajudada per Tourneur) i la fotografia de Musuraca està entre les millors dels període a Hollywood, el que no és poca cosa.