La bossa o la vida és un
llibre molt clar al que he arribat per gentilesa del bloc del Turiel i que és
una molt bona eina per introduir a qui vulgui ser introduït en la qüestió de l’emergència climàtica. La primera
part resum de manera molt clara l’estat present de la nostra societat, o
l’estat present abans del coronavirus que no ha millorat res, i molt
oportunament ens descriu com una societat d’addictes a la comoditat i el consum, que en definitiva, és l’addicció
al petroli. Una energia insubstituïble pel que fa la TRE i que ha arribat fa
uns anys al cim de la seva producció. L’ensopegada amb els límits del
creixement no pot trigar gaire més de vint anys i el cim no és només del
petroli, sinó de tots els recursos naturals. La transició a altres font
d’energia no és impossible però si altament improbable en el terminis de temps
amb que ens movem.
Per l’autor hi ha
enfront de la crisi dues alternatives bàsiques: una és la del new green deal ,
fer la transició energètica abocant tots els mitjans sense renunciar al
creixement i una decrecionista on la transició energètica es fa simultàniament
a una reducció de la demanda, fora el camí de l’ecosocialisme. La primera és
popularment més atractiva perquè afavoreix els nostres instints més
conservadors, la segona és més realista en un ordre racional, però també
políticament inacceptable des dels paràmetres actuals, perquè cal en aquest cas
assumir el drama de què els nostres fills no faran viatges low-cost ni podran
canviar l’armari cada temporada, les raons per les quals vivim. Hi ha també
altres camins . Un és del continuar com fins ara, absurda però que possiblement
és la majoritària. També l’autor considera la possibilitat del sorgiment d’un
ecofeixisme que de fet podria ser la continuació lògica a la que es veurien
abocat els defensor de l’actual estat de les coses
El Salvador no és
un apocalíptic i pensa que la nostra situació podria tenir sortida. Per això de
manera prepositiva acaba el llibre proposant 10 mesures:
1.
Abandonar
el PIB
2.
Transició
energètica avançant en una dècada cap a una completa descarbonització
3.
Reducció
de la producció
4.
Reducció
de jornada laboral
5.
Despesa
governamental per a les necessitats de la gent; per exemple, fomentant i
protegint el transport públic
6.
Reestructuració
dels sistemes bancaris
7.
Control
demogràfic
8.
Justícia
social
9.
Relocalització
de l’economia
10.
Reducció
de la mobilitat
Totes
molt difícils, però malauradament totes innegociables
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.