Breezy

     Breezy fou el tercer film dirigit per Clint Eastwood. El primer, play mysty for me, va tenir en general una bona acollida, el segon, high plains drifter, funciona bé i cridà l'atenció de John Wayne que feu una carta pública de protesta perquè, des del seu punt de vista, Eastwood subvertia els ideals americans. Aquest tercer, en canvi, passa sense pena ni gloria, tant pel públic com per la crítica. El film explica la història d'amor entre un executiu immobiliari de 54 anys i una noia hippy de 19 anys. El 1973 aquestes històries no agradaven gaire i ara semblen gairebé inconcebibles. El film en general és previsible i no planteja gaires sorpreses però hi ha moltes raons que me'l van fer simpàtic mentre el veia. La primera és que, confirmant el bon gust musical que Eastwood després acreditaria amb escreix, l'autor de la Banda Sonora és Michel Legrand (un any abans de fer el seu treball més recordat amb Summer of 42). Una altra cosa ben acreditada és que Eastwood tria bé els actors i aquí encertà donant el paper protagonista a William Holden que omple de credibilitat el seu personatge. La seva antagonista és Kay Lenz, una actriu més aviat oblidada avui però molt popular a Espanya quan hi havia només una TV, perquè era l'esposa del germà pobre (NIck Nolte)a la sèrie Hombre Rico, Hombre Pobre. Breezy, el personatge de Kay Lenz és una figura essencialment roussoniana, mentre que William Holden és un personatge hobbesià, en el sentit que jo considero més propi, és a dir entenent la descripció de l'autor del Leviatan no com un punt de partida, sinó d'arribada. En aquest sentit Holden tenia molt més avantatge per fer un personatge creïble que no pas Lenz. Eastwood però assoleix una bona caracterització de tots dos. El tercer aspecte és que el film té molt de testimoni històric de com era el moviment hyppy californià de finals dels setanta, oferint una descripció gens hostil. Hi ha una certa justícia poètica en què Eastwood realitzés aquest treball, perquè a la criminalització d'aquest moviment Dirty Harry jugà un paper indiscutible