Adéu a Sergio Mendes

 Ahir sortia als diaris la notícia de la mort de Sergio Mendes. Fou un músic de molt èxit als anys d'eclosió del fenomen de la Bossa Nova. El seu prestigi ha estat discutit, i jo no em fico (Ramon de España ho explica bé aquí), però en tinc un bon record perquè la cançó del vídeo fou el meu primer contacte amb la música brasilera, la primera d'aquell país que recordo haver escoltat (abans fins i tot que la més antiga bahia deThe three Caballeros) No sols, la recordo de sempre sinó que hi ha un vers d'aquesta cançó que em ve sovint a la memòria, especialment quan em donen a triar entre dos opcions igualment indesitjables, o que eu quero è sambar. Comptat i debatut, a hores d'ara entre les coses que no he estat capaç de fer, potser preferiria haver après a ballar bé que no pas haver escrit un bon llibre. En el vídeo em desperta una barreja d'admiració i enveja, potser perquè m'agradaria estar en el seu lloc, el senyor que toca un instrument de percussió que és una mena de güiro.