El museu de don Victor

 Don Victor

La Sagrada Familia segons El Greco

            Dissabte va ser el darrer vespre d'estiu i vaig ser-hi a la darrera visita nocturna organitzada pel Museu Balaguer aquest any on es commemora el segon centenari de Victor Balaguer i s'ha reobert el museu després d'un any de tancament per obres de climatització. Balaguer era barceloní però tenia lligams amb Vilanova, d´on sortí elegit diputat nombroses vegades i finalment va persuadir la notablement enriquida oligarquia local per obrir el que fou el primer museu públic de Catalunya, museu-biblioteca per ser exactes. Balaguer és un senyor que ha tingut un cert pes en la nostra vida, perquè fou decisiu per escollir els noms del carrers del projectat Eixample de Barcelona, els quals s'han mantingut durant els canvis de règim i potser es podren mantenir encara fins que alguna ment preclara decideixi que el Consell de Cent era una institució masclista, La visita pretén mostrar el museu en el temps de la seva concepció per Balaguer. La biblioteca no ha patit gaire canvis i es manté més o menys com quan fou inaugurada. En canvi la part expositiva ha canviat molt. El que ara veiem en quatre sales, abans estava del tot atapeït en una, imagino que seria una cosa semblant al londinenc museu Soane.. Així es com el recordo quan el vaig veure per primera vegada a l'època del Mundial d'Alemanya. Dues sales ara són la Pinacoteca. La més gran està formada per quadres que artistes contemporanis varen legar al museu en senyal de respecte o reconeixement a Balaguer. La segona està dedicada al legat del Museu del Prado, obtingut perquè Balaguer fou ministre a Madrid diverses vegades en el temps de la restauració alfonsina a les carteres de Foment i Ultramar. És un legat valuós en el qual figuren ara dues obres del Greco, una de Murillo, dos retrats reals de Goya o l'única mostra de pictura històrica de Sorolla, exposada a la sala més gran. No són els mateixos que vaig veure a la meva primera visita, perquè la col·lecció fou robada als vuitanta, tot i que es pogué recuperar després, el Prado comença a tenir dubtes i finalment es restaurà el legat amb altres obres. Una altra sala està dedicada al legat egipci i hi és, no sé per quant de temps, la mòmia d'un nen, o nena, de cinc anys anomenada Nesi, a més d'alguns altres objectes provinents d'una tomba que fou trobada intacta. La darrera sala conté continguts de Filipines, Japó, Xina i l'Amèrica precolombina, al qual s'han afegit els objectes que van sortint de les excavacions, cada estiu en fan. de la vila romana de Darro, a l'extrem del passeig marítim. Al pis superior hi són les obres adquirides després de Balaguer amb obres d'artistes destacats del segle passat com Mir, Casas o Rusiñol, tot i que aquests dos últims tenen obres a la sala principal que ells mateix varen legar. En definitiva, el museu és un lloc per a fer una visita profitosa perquè, i evidentment no pas per casualitat, està a tocar de l'estació. M'ha quedat una visita pendent que deixaré per l'estiu passat dedicada a mostrat mitjançant l'examen de l'edifici, la vinculació de Balaguer amb la masoneria, en la qual arribà al grau més alt.