Missing

Ek darrer diàleg del protagonista amb l'ambaixador. La reflexió final del funcionari del servei secret  és implacable i del tot clarificadora
 

    Veig a la tele, Missing de Costa Gavras. Recordo haver-la vist a la seva estrena en el cine Urgell. Diria que fou l'última vegada. En el seu temps tingué una acollida irregular. Encara estàvem en aquell moment en què l'esquerra (a cinc minuts de deixar de ser-ho per convertir-se en progressista) tenia prou per saber el seu origen, per qualificar un film. A la dreta, tampoc podia agradar-li. Quaranta anys després em va semblar que la narració és fluïda, que el film és categòric en la seva descripció de l'horror viscut i que les dues estrelles protagonistes, Jack Lemmon i Sissy Spacek, fan un treball sòlid que no treu autenticitat a la pel·lícula. Jo vaig viure amb emoció la resolució de la trama quan es manifesta la veritat amagada. Recordava després que només uns pocs anys, no gaires de fet, em vaig veure embolicat en una discussió amb gent que deia que allò de Xile tampoc havia estat per tant i que en tot cas estava justificat. En aquest sentit, sí que podem parlar d'un fracàs, no de Costa-Gavras sinó de tota la cultura progressista. Els innombrables crims comesos pels USA a Latinooamèrica han estat blanquejats i oblidats. No ho he comprovat personalment, però els comentaris de You Tube diuen que el film està prohibit encara a Xile Després de veure´l el film em va retornar la mateixa qüestió que em vaig plantejar veient The zone of Interest, quina és la distància adient per sentir-se net moralment? En definitiva, el personatge de Lemmon s'havia sentit bé sempre no mirant el que passava al pati del darrera i aquesta és l'actitud amb la que es justifiquen els funcionaris americans, pels quals allò veritablement important és preservar la innocència del públic americà; vetllar perquè es continuí imprimint la llegenda. El noi desaparegut és, una mica, periodista i un personatge clau és el de la periodista interpretada per Janice Rule, que els guia a la investigació però també els deixa clar els límits del que es pot saber. Tota aquesta part del film és d'obligada lectura pels que creuen que les fake news és un invent contemporani quan de fet, allò contemporani és el final del monopoli dels governs sobre les fake news.