Més sobre el Teetet

 

A setembre no ha fet bo, he anat menys a mar i he retrobat temps per llegir Plató. He triat el Teetet que no havia llegit des del temps de la universitat i del qual tenia una tesi pendent de llegir des de fa dues dècades. Anoto algunes indicacions de coses que em penso val la pena retenir:

1. El diàleg es desenvolupa entre l'anunci de dues morts: la de Teetet a la primera pàgina i la de Sòcrates que va a recollir l'avís del seu processament. Entre aquestes dues mort la primera paraula, clau en tots els diàlegs platònics, és "ara mateix". No hi poden haver indicacions més clares de que tot allò que es pugui dir al diàleg es fa des de la pressió que comporta el pas del temps i l'arribada de la mort.

2. L'examen de la doctrina epistemològica relativista de Protàgores per ser pensada a fons ha de ser confrontada amb l'ateisme de Protagores, acceptar la mesura és acceptar la necessitat de Déu. La correspondència entre la teoria del flux i el budisme del abbidharma, és la correspondència amb una religió atea.

3. En referència al que dèiem ahir Teodor és l'exemple del saber sense saviesa, cosa que vol dir, la total incommensurabilitat del seu Logos amb les seves accions. El contrast més poderós és l'establert amb un Sòcrates que exhibeix la seva ignorància i la posició de Teodor on la ignorància està associada a la vergonya. La tàctica més facil per amagar la ignorància és llavors el silenci

4. La premisa implícita de Protàgores, que comparteix Teodor, és la de la homogeneïtat de l'ànima humana, coincident doncs del tot amb la pedagogia progressista. Com Teodor i Protàgores aquesta Pedagogia, oficialment Ciències de l'educació segons els papers que em van lliurar a finals del 80, tampoc, paradoxalment, creu a l'educació

5. Dèiem ahir que l'aspecte lògic del problema de la veritat no és el fonamental. Al Teetet podem refrendar quelcom que també es veu al Gòrgies, el fruit del socratisme ha de ser la possibilitat d'esdevenir homes no sotmesos a la vergonya i precisament per això la fenomenologia dramàtica no és accessòria sinó que és l'únic mitjà possible d'expressió

6. El Teetet és un examen crític tant del pensament d'Heràclit, a la primera part, com de Parmènides a la segona part. El punt de partida de la refutació semprte es dóna prenent com a punt de partida allò que Husserl anomenava la Lebenswelt. La coherència teòrica no es defèn contra allò revelat a la praxi ordinária.

7. Elements fonamentals d'un balanç epistemològic (extrets de la tesi de Xavier Ibañez a la que abans feia referència):

   1. El saber és un moment de la saviesa però no el seu tot, fonamentalment perquè només hi ha saber d'allò general i abstracte, però la vida es realitza a la contingència

   2. Tot és alhora simple i complex, per això l'únic camí de la veritat és la dialèctica

   3. El saber humà surt de l'opinió i, en un cert sentit, no pot transcendir-la, però això no autoritza a pensar l'opinió com a veritat

   4. La conclusió del Teetet és que no hi ha saber en un sentit absolut, tancat en un discurs autosuficient però si un saber limitat partint de l'opinió i realitzat a la seva anàlisi. Limitat perquè. es resol en una visió de l'ànima, cosa que el fa inefable i perquè hi ha objectes com l'ànima humana no analitzables. Per reconèixer els límits de l'analitzable, cal la phronesis.

8. El final aporètic del Teetet és un senyal de l'enorme dificultat d'arribar al saber, la raó per la que no es pot transcendir en un sentit absolut l'escepticisme, però també ens n'adonem de què la llunyania del saber, no exclou la possibilitat d'avançar en saviesa..