Dels problemes del home cinema i de l'avantatge d'anar al cine

 

        Ahir parlava de la diferència entre veure cine a casa i les sales cinematogràfiques. El fet de la desaparició de les sales cinematogràfiques no té discussió i molt sovint és una cosa presentada com conseqüència del progrés, a més gent entenimentada i important ens expliquen que tampoc fa res, perquè (ells) tenen mitjans a casa per veure una pel·lícula com si fossin al cine. Efectivament aquest mitjans existeixen i han prosperat des de que fa unes dècades ens van començar a vendre sistemes de Home Cinema. El problema, però, és que per tenir cinema a casa, cal primer tenir casa i no només casa segurament, sinó una expectativa més o menys versemblant de què no hauràs de sortir del lloc on t'aixoplugues amb precipitació. És un problema anàleg al de la lectura i la desaparició de les biblioteques personals. L'aspiració a una biblioteca només té sentit si tens un lloc per quedar-t'hi (dono fe de què quan tens alguns centenars els llibres costen molt de moure). La gent entusiasmada amb aquest procés no té certament problemes d'habitatge però són una minoria que s'empetiteix a poc a poc i es fa vella molt més ràpidament.

        Una de les nostres formes de malbaratament més obvies i absurdes rau en el que fet que cada apartament d'una finca tingui la seva pròpia rentadora, moltes vegades per funcionar només un cop a la setmana. Això no és així a països més avançats socialment que el nostre. Podríem pensar que el cine no és tan diferent, i crec que possiblement és més enriquidor com a experiència veure un film en una sala amb més gent (sempre que aquesta gent mantingui uns mínims estàndards de comportament cada cop més oblidats i menystinguts). En tot cas allò positiu de la sala és que per anar-hi has de sortir per casa i estar, ni que sigui una estona, al carrer. Ja vaig parlar l'altre dia, de l'efecte que em va causar veure la parisina Rue de Rivoli plena de gent com la Rambla de quan era petit. No cal oblidar que  al poder li convé que estem a casa, ni que sigui llegint pàgines subversives a Internet, i com deia Manuel Delgado, comentant la meravellosa escena final de Viaggio a Italia, és al carrer on passen coses.