La Naissance du jour

 

        Als anys setanta la carrera de Demy havia començat a tenir una direcció menys clara. Mentre lluitava per enllestir el seu projecte més important, el que finalment seria une chambre en ville, fa altres treballs d'aquells que una mica pedantescament s'anomenen menors. Entre aquests hi ha La naissance du jour, que en aquest cas es pot qualificar de menor per una raó quasi bé ontològica, no fou un film destinat a sales de projecció, sinó un telefilm d'un hora per un programa anomenat le roman du samedi. La naissance du jour és una adaptació de la novel·la autobiogràfica hononima de Collete. L'escriptora ens és presentada l'estiu del 1927, ja entrada en anys, i ens mostra els seus intents de treballar, la seva reflexió sobre la seva vida en diàleg amb la seva mare i com troba un camí d'alliberament, i la possibilitat de centrar-se més en el seu treball, mediant perquè el seu amant, molt més jove, trenqui la relació per anar-se amb una noia també més jove. Demy fa una composició de molta sobrietat però d'una extrema fidelitat a la novel·la. No hi ha cap paraula que no sortí de l'original de Collete i el film fou rodat a la casa prop de Saint-Tropez on vivia l'escriptora. Demy s'adapta a la estretor de mitjans, en comparació amb el cine llavors, de la TV i treballa amb més primers plans i una càmera menys movil que d'altres vegades. Té, però, un trio protagonista molt sòlid amb Danielle Dellorme com Collete, Jean Sorel i Dominique Sanda, que després seria la protagonista de Une chambre en ville. Mogut pel film he volgut saber alguna cosa de l'obra de l'escriptora, de la qual només recordava que era l'autora de Gigi base d'un film que no és dels meus preferits certament. Imagino que Demy tenia molts motius d'interès i fins i tot d'identificació. Collete fa cent anys fou una de les primeres figures públiques en assumir la seva bisexualitat. En aquella època Demy havia trencat el seu matrimoni amb Varda precisament per la mateixa raó Collete comença escrivint com a "negre", precisament del seu marit. El destí imposat no li destinava sa er una autora. En aquest sentit de manera semblant a un Demy, al qual socialment no li tocava ser un artista. Finalment és interessant que Collete es feu famosa, de manera negativa certament, perquè després del divorci amb el seu segon marit, va començar una relació amb el seu fillastre, òbviament molt més jove i el tema de l'incest és un dels més habituals al cine de Demy, fins arribar al seu darrer film, trois places pour le 26, on un acte incestuós obre la porta de la felicitat als protagonistes.