Trois places pour le 26 és el darrer film de Jacques Demy. Està fet completament en funció del seu protagonista, el llavors veterà Yves Montand tres anys abans de la seva mort i dos de la de Démy. Yves Montand fa de Yves Montand protagonitzant l'estrena a Marsella d'un musical basat en la seva vida. Les escenes del musical ens mostren doncs moments de la vida de l'actor i dels seus orígens com immigrant italià, ell era nascut a la Toscana, i treballador a les drassanes de Marsella en els temps de l'inici de la segona guerra mundial. A això s'afegeix una història de recerca i retrobada amb una antiga parella i el descobriment consagració de la nova estrella femenina de l'espectacle, que resulta ser la seva filla. El film suposà el retrobament de Demy i Legrand i la part musical tornà a ser brillant i mostrà la facilitat del compositor per jugar amb estils musicals molt diferents. M'agradaren especialment dos números: el de l'obra de teatre on Montand explicà el que suposà per ell de jove el cine i insereix homenatges a Singing in the rain, top hat, some like hot i les parapluies de cherbourg i l'escena d'obertura on Montand és rebut pels periodistes a l'estació de Marsella en un número on tots canten al més pur estil Demy. De fet, el film té molt del Demy del seixanta i reflecteix la seva particular perspectiva vital alhora emocional i escèptica, la qual cosa li permet aquí una aproximació força original a la qüestió moral de l'incest. Jo no havia sentit parlar mai abans i imagino que no devia tenir gaire èxit, perquè té poc a veure amb la sensibilitat de finals del vuitanta. Però des del meu punt de vista és un film deliciós que no desmereix del reste de la seva obra .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.